Exèrcit de l'antic Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
A l'Imperi Antic, l'exèrcit de l'Antic Egipte es denominava Mesha, la traducció ve a ser 'agrupació de forces': i efectivament, això era, uns grups que es reunien en cas de necessitat per donar suport a petites unitats permanents. Aquest exèrcit tenia entre les seves funcions la protecció de fronteres i del comerç marítim, però també la realització de tota mena de treballs públics.
L'ocupació de soldat no era molt popular durant l'antic Egipte, els habitants eren més camperols que guerrers. Però per defensar les collites del delta de les invasions asiàtiques, o, des de l'oest, de les líbies, van haver de crear molt aviat un exèrcit, que es va convertir en permanent. Si els futurs oficials eren allistats entre la classe mitjana, els soldats d'infanteria procedien de les classes més desfavorides, perquè ser soldat del faraó els resultava avantatjós.
Els soldats de la infanteria van ser anomenats literalment l'(infant) en la vida de l'exèrcit i en altres ocasions l'(infant) en la vida de l'exèrcit de les victòries grans. Cada soldat havia de "lluitar pel seu bon nom" i defensar el faraó, atorgant si combatia bé un títol o condecoració anomenat "L'Or del Coratge". Si mostrava covardia o fugia del combat, l'hi denigrava, degradava i, en certs casos executat.
Els comandaments estaven formats per membres de famílies de certa categoria, els únics que podien accedir a l'escola d'oficials i que aconseguien prestigi i fama en la batalla, aconseguint els seus ascensos, i quan es retiraven eren nomenats assistents personals dels nobles, administradors de l'estat o institutors dels fills del rei, que eren enviats a aprendre la carrera militar als 7 anys.
La tropa tenia l'esperança d'aconseguir un terreny de 3,25 ha, sense distinció entre nadius i mercenaris. El soldat rebia, a més, ramats i personal del cos de serveis de la casa reial per poder treballar les terres recentment obtingudes immediatament. La parcel·la podien heretar els seus descendents sempre que entre ells hi hagués un home apte per enrolar-se. Un papir relatiu a impostos, datat cap 1315 aC (en el reinat de Seti I), és prova d'això.