Gal·ló - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Gal·ló.

Gal·ló

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de llenguaGal·ló
Galo
Altres nomsBrito-romaènn
Tipusllengua i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Parlants
30.000 principalment a Bretanya
Parlants nadius28.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aFrança
Classificació lingüística
ens
objecte
objecte abstracte
llenguoide
grup de llengües
language super-family (en) Tradueix
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loromàniques
llengües d'oïl Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologgall1275 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-hb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO355 Modifica el valor a Wikidata
Endangeredlanguages.com3412 Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica del gal·ló i el bretó a la Bretanya
Distribució geogràfica del gal·ló i el bretó a la Bretanya

El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó. És una llengua romànica, més concretament una de les llengües d'oïl (en canvi, el bretó és una llengua cèltica). És similar al normand, però amb més influències celtes i bretones. Actualment, és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Aquesta llengua és poc coneguda, ja que ha estat poc estudiada, llevat de les investigacions de Paul Sébillot. No s'usa tampoc en els mitjans de comunicació, encara que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, entre els quals destaca la tasca dels grups Les Amis du Parler Gallo, una associació fundada el 1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz, i Maézoe, fundat el 1978.

El vocabulari del gal·ló, tot i les influències del bretó, és majoritàriament d'origen llatí.

Es parla des d'antic a la part oriental de la Bretanya (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals, destaca el mitaw, variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon.

L'any 2018 catorze escoles ensenyaven quinze minuts de gal·ló cada dia.


Classificació

El gal·ló forma part de la família de les llengües d'oïl, branca de les llengües romàniques que comprèn també el francès, el picard, el poiteví-saintongès, etc.

Repartició geogràfica de les variants del gal·ló

En gris la regió lingüística gal·ló de la Bretanya actual
En gris la regió lingüística gal·ló de la Bretanya actual

El límit lingüístic actual, definit el 1980, part de Plouha (Plóha), a Côtes-d'Armor, al sud de Paimpol (Penpol), passa par Châtelaudren (Le Chastèu), Corlay (Corlaè), Loudéac (Lódeiac), Pontivy (Pondivi), Locminé (Lominoec), Gwened (Vann) i finalitza gairebé a l'illa del Rhuys, a Ar Mor-Bihan.

  • Gal·ló occidental (país de Saint-Brieuc, Mené, Poudouvre et Porhoet (zona de transició amb el país de Rennes)), caracteritzat per la influència cèltica
  • Gal·ló de Rennes (regió de Rennes, sud-Avranchin, oest-Mayenne)
  • Gal·ló de Nantes (país de Nantes), matisat amb expressions d'origen angeví
  • Gal·ló de la Baía del mont-Saint-Michel (país d'Aleth, Avranchin del sud-Sélune), caracteritzat per la influència normanda
  • Gal·ló brieró i del Pays Mitaw
  • Gal·ló del sud-Loira (país de Retz, Loroux i Clissonais, Marais bretó), caracteritzat per la influència peitavina
  • Gal·ló del país de Redon
  • Mayennais

Escriptura

El gal·ló sovint té diverses maneres d'escriure un topònim, car aquesta llengua encara no s'ha estandarditzat.

Un lingüista bretó Alan-Joseph Raude, de l'illa de Groix, és l'inventor poliglot de l'ELG (Escrirr Le Galo). Després de sòlids estudis en lingüística, ha estudiat i analitzat la coherència gràfica de la llengua. Actualment, prepara un diccionari trilingüe gal·ló-bretó-francès de com a mínim 6.000 entrades, amb la finalitat de refermar la presència del gal·ló a la Bretanya.

Lèxic comparatiu

Un cartell en gal·ló al metro de Rennes
Un cartell en gal·ló al metro de Rennes
català bretó gal·ló francés
abella gwenanenn avètt abeille
boca genou góll bouche
("musell": gueule)
cabra gavr biq chèvre
(popular: bique)
cadira kador chaérr chaise
casa ti ostèu maison
(també: hôtel)
caure kouezhañ cheir tomber, choir
escola skol escoll école
esquirol kazh-koad chat-de-boéz écureuil
estel steredenn esteill étoile
formatge formaj fórmaij fromage
fumar butunat betunae fumer
(fr. antic: pétuner)
horari taolenn an eurioù oryaer horaire
avui/hui hiziv anoet aujourd'hui
llavi gweuz lip lèvre
número/nombre niver limerot numéro
pera perenn peirr poire
sortida/eixida er maez desort sortie
xiular c'hwibanañ sublae siffler
Text en francès i gal·ló en el transport públic
Text en francès i gal·ló en el transport públic

Exemples

Dan qi qe tu sonj? - En qui penses?

Je sae d'agrae d'o tei- Estic d'acord amb tu

D'eyó qe t'es nasqi? - On has nascut?

Pari qe n-i arae la presse çaez yèll ad'saïr? - Oi que hi haurà molta gent a casa seva al vespre?

Je sae periae a la pilleriy de pllase - Estic convidat a la festa

Al cauzz cazimant terjórn an galo do son paèrr, maen cazimant jamaen do sa maèrr -Ella parla gairebé sempre en gal·ló amb el seu pare, però gairebé mai amb la seva mare

Artistes

Ôbrée Alie

Moviment associatiu

  • 1976: Les Amis du Parler Gallo (després Bertaèyn Galeizz)
  • 1978: Maézoe
  • 1980: Association des Enseignants de Gallo
  • 2003: A-demórr
  • 2004: Lez emóleriy au sórgarr

L'any 2018, catorze escoles bretones, feien 15 minuts de gal·ló cada dia.[cal citació]

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·ló


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Gal·ló
Listen to this article