Geopolítica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ "terra" i πολιτική / politikḗ "política") és un mètode d'estudi que fa servir la geografia per a abordar els conflictes polítics de caràcter territorial.[1] Es vol un mètode d'estudi de la política exterior, la finalitat del qual seria entendre i explicar la política exterior.
Originàriament la geopolítica ha estat en mans dels estats que n'han fet un estri per a les seues pròpies polítiques exteriors. Quan ha estat així s'ha volgut presentar la geopolítica com a ciència que mirava de predir el comportament polític internacional a partir d'unes variables constants. Aquest ús de la geopolítica no és científic i va contribuir a generar la Segona Guerra Mundial.[1]
Per aquest motiu hui la geopolítica no aspira més que a ser un mètode d'estudi[1] i tota presentació de la geopolítica com a ciència és retornar el mètode a la seua casella de ciència nazi.
Per bé que el terme és antic de 1679, moment en què aparïx en un manuscrit de Gottfried Wihelm Leibniz, el signifiat actual s'adquirix al segle xix de la mà de Rudolf Kjellén. El seu origen etimològic ja és polititzat de partença i concernix la primera fase de la formació de la geopolítica.
És a l'Alemanya de la Primera Guerra Mundial que la geopolítica gairebé que neix i aparïx com a derivada del darwinisme social. És vestida de ciència, però servix sobretot per a muntar una guerra que garantisca a Alemanya un "espai vital". És a dir, és un ús manipulat de la guerra per a justificar els plans de l'Alemanya nazi.[1]
La mala maror que va prendre inicialment la gepolítica l'aparta de les universitats i del camp de l'educació després de la Segona Guerra Mundial. El mètode queda desacreditat en tant que es va transformar en ciència obscurantista al servei de l'estat.
És a la França de la post-guerra que es torna a rehabilitar la geopolítica. Els esdeveniments polítics dels anys 1970 justifiquen a parè d'alguns geògrafs francesos la seua tornada.[1] Es denuncia que la geografia no és neutral i que hauria de servir per a entendre els conflictes territorials al món. Es construïx un nou abordatge de la geopolítica. Es regla a mètode i s'utilitza per a entendre i explicar els conflictes que oposen diversos autors a escala global, i molts cops en forma de violència.[1]
Durant el segle XXI s'ha estès de forma general i tot i que hauria de limitar-se únicament a ser un mètode per a explicar els conflictes territorials al món, mica en mica es torna a veure geopolítica d'abans la guerra. És davant aquesta realitat que neix als països anglòfons un corrent contestari que aporta el punt crític al mètode. La geopolítica no pot pretendre d'ençà ser una eina 100% neutral. La societat condiciona el científic i el seu mètode. Per tant, la geopolítica mira sobretot de ser imparcial.[1]