Història de Sud-àfrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
S'han descobert vestigis d'homínids que van poblar l'actual territori de Sud-àfrica fa més de tres milions d'anys. Va evolucionar gradualment fins fa un milió d'anys quan apareix l'Homo erectus a la regió. Els primers coneixements que es tenen de l'Homo sapiens daten de fa 100.000 anys. Els primers Homo sapiens que es coneix a l'àrea són les tribus despectivament conegudes com a boiximans, els quals eren principalment caçadors. Fa uns 2.500 anys tribus bantus van emigrar del delta del riu Níger cap al que avui és Sud-àfrica i, aparentment, van viure pacíficament amb els boiximans a la regió. Poc es coneix d'aquesta època ja aquestes tribus no coneixien l'escriptura i l'escàs coneixement que es té prové de troballes arqueològiques. Posteriorment van emigrar altres tribus a Sud-àfrica com ara els Khoikhoi, san, xhosa, zulus i altres.
La història escrita de Sud-àfrica comença amb l'arribada dels europeus a la regió. Els primers van ser els portuguesos, els qui van fundar un assentament precursor de Ciutat del Cap al Cap de Bona Esperança i pràcticament van exterminar als Khoikhoi i als san que habitaven a la regió. Els holandesos, van prendre la colònia als portuguesos el 1652, van establir petits assentaments al Cap de Bona Esperança i es van expandir fins a formar la Colònia del Cap. Al final del segle xviii els anglesos es van apoderar de la colònia holandesa, transformant-se llavors en una colònia britànica. La població europea va començar a expandir-se i van començar les lluites amb els nadius sobre la possessió de la terra amb abundants baixes en ambdós costats. Les hostilitats també es van iniciar entre els holandesos i els britànics i molts d'aquests holandesos van emigrar i es van establir a la zona central de la regió coneguda com a Highveld on van formar la República del Transvaal per la Convenció de Sand River en 1852[1] i l'Estat Lliure d'Orange per la Convenció de Bloemfontein en 1854.[2] Els holandesos, per aquella època coneguts com els Bòers (grangers, en holandès), van tenir dues guerres amb els britànics, anomenades guerres Bòer, que van acabar en la derrota d'aquests i de les seves repúbliques independents.
El 1910 les quatre principals repúbliques de la regió es van unir configurant la Unió Sud-africana. Als pobladors de raça negra no se'ls va donar el dret de vot en aquesta república i la falta de drets dels negres, els denominats "homes de color" i asiàtics, va continuar erosionant el concepte d'Unió.
Els descendents dels colons blancs sempre van constituir una minoria entre els africans de raça negra. Després de la Segona Guerra Mundial els blancs van dictar les seves regles racistes a través de l'apartheid, mitjançant una sèrie de lleis que establien la segregació racial. El sistema de l'Apartheid es va començar a qüestionar internacionalment en començar l'últim quart del segle xx, de manera que el govern del Partit Nacional va incrementar les sancions, els arrestos i l'opressió contra la població que no era blanca.
El 1990, després d'un llarg període de resistència per part de diversos moviments anti-apartheid (sobretot el Congrés Nacional Africà) i de la pressió internacional per campanyes com Free Nelson Mandela, el govern del Partit Nacional es va veure forçat a fer un primer pas cap a la negociació abolint la prohibició del Congrés Nacional Africà i altres organitzacions polítiques d'esquerres, i alliberant Nelson Mandela després de 27 anys a la presó. Per al lliurament del poder a la majoria negra es van dur a terme negociacions que incloïen el manteniment del sistema econòmic preexistent, la llei de reconciliació i el desmantellament de programa nuclear de Sud-àfrica perquè els africans no disposessin de la bomba atòmica. La legislació de l'apartheid va ser gradualment substituïda dels textos estatutaris i es van dur a terme les primeres eleccions multiracials el 1994. El Congrés Nacional Africà (ANC) les va guanyar amb una gran majoria, i des de llavors s'ha mantingut en el poder.
El país està actualment sota control de la majoria negra, la qual constitueix el 80% de la població. Tot i l'eliminació de l'apartheid, milions de sud-africans negres continuen vivint en la misèria i la taxa d'atur oficial ronda el 40%. De tota manera s'han dut a terme canvis legislatius sota els auspicis del BEE (Black Economic Empowerment), ajudant a anivellar les condicions de vida dels grups racials del país, situació provocada a causa de dècades de domini econòmic desproporcionat per part de la minoria blanca.