Història de la República Dominicana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la República Dominicana ocupa les dues terceres parts de l'illa Espanyola, situada a les Antilles Majors. Les successives onades d'immigrants arawaks, movent-se cap al nord des del delta de l'Orinoco a l'Amèrica del Sud, es van establir a les illes del Carib. Al voltant de l'any 600, els indis taïns (vegeu taíno), una cultura arawak, van arribar a l'illa, desplaçant als habitants anteriors. Estaven organitzats en cacicazgos, cadascun dirigit per un cacic (cap). Els últims migrants arawaks, els caribs, van començar a moure's fins a les Antilles Menors al segle xii, i envaïen llogarets taïns a la costa oriental de l'illa a la vegada que arribaven els espanyols el 1492.