Història de la Unió Soviètica (1927-1953)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders. L'ascens al poder definitiu de Ióssif Stalin, el Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1927 i 1929 marcà l'inici d'una transformació radical de la societat soviètica. En pocs anys, el rostre de la Unió Soviètica canvià totalment a causa de la col·lectivització integral de les terres i per la ràpida industrialització portada a terme pels molt ambiciosos plans quinquennals.
Aquesta política va tenir com a resultat milions de víctimes a causa de la caiguda notable del nivell de vida ciutadà i obrí un llarg regnat de terror i delació, marcat especialment per la Gran Purga i per la considerable expansió dels camps de treballs forçats dels Gulags. Com a contrapartida, aquesta política permetrà a la Unió Soviètica convertir-se, després de la seva victòria sobre l'Alemanya Nazi en la Segona Guerra Mundial, en la segona superpotència mundial. Tota la seva història posterior, des de la mort de Stalin el 1953 i fins a la seva dissolució el 1991, consistiria a administrar la pesada herència de l'època estalinista.