Història de la dansa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social. Des de la prehistòria l'ésser humà ha tingut la necessitat de comunicar-se corporalment, amb moviments que expressaven sentiments i estats d'ànim. Aquests primers moviments rítmics van servir igualment per ritualitzar esdeveniments importants (naixements, defuncions, noces). En principi, la dansa tenia un component ritual, celebrada en cerimònies de fecunditat, caça o guerra, o de diversa índole religiosa, on la pròpia respiració i els batecs del cor van servir per atorgar una primera cadència a la dansa.[1]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Els orígens de la dansa es perden en el temps, ja que en el seu vessant ritual i social ha estat un acte d'expressió inherent a l'ésser humà, igual que altres formes de comunicació com les arts escèniques, o fins i tot les arts plàstiques, com es demostra per les pintures rupestres. El ball i la dansa han estat un acte de socialització en totes les cultures, realitzat amb múltiples vies d'expressió. Pel seu caràcter efímer resulta pràcticament impossible situar el seu origen a l'espai i en el temps, ja que solament és conegut per testimoniatges escrits o artístics (pintura i escultura), els quals comencen amb les civilitzacions clàssiques (Egipte, Grècia, Roma). D'altra banda, des de temps antics ha existit una dicotomia entre dansa com a expressió folklòrica i popular i la dansa com a art i espectacle, integrat en un conjunt format per la mateixa dansa, la música, la coreografia i l'escenografia. Sembla que va ser en l'Antiga Grècia quan la dansa va començar a ser considerada com a art, el qual es representava enfront d'un públic. En temps més moderns, la consideració de la dansa com a art —més pròpiament anomenat ballet— va començar en el Renaixement, encara que la gènesi del ballet modern caldria situar-la més aviat al segle xix amb el moviment romàntic.[2]