Història de les vegueries
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle xii fins al segle xviii, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.
A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques. Foren abolides amb l'aprovació de la Constitució andorrana que atorgà als antics veguers la figura de cap d'estat.
Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.