Història del safrà
història del safrà, el seu cultiu i utilització / From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys[1][2] i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions. El safrà és una espècia derivada d'assecar els estigmes de l'espècie Crocus sativus; s'ha mantingut entre les substàncies més cares (per unitat de pes) al llarg de la història. En llengua catalana el safrà, amb el seu nom llatí crocus, ha donat lloc a la paraula per designar el color groc. Amb el seu gust amarg, fragància de fenc, i notes metàl·liques, el safrà ha estat utilitzat com a condiment, perfum, colorant i medicina. El safrà és originari del sud-oest d'Àsia,[3][4] però va ser cultivat primer a Grècia.[5]
L'antecedent silvestre del safrà és Crocus cartwrightianus. Es van seleccionar estirps de C. cartwrightianus que tinguessin els estigmes particularment llargs. Així, cap als finals de l'edat del bronze a Creta, es va produir una forma mutant de C. cartwrightianus, C. sativus.[6] El safrà ha estat documentat per primera vegada al segle VII aC a Assíria en una referència botànica compilada sota Assurbanipal. S'ha descobert documentació del comerç i ús del safrà, en un període de 4.000 anys, per al tractament de moltes malalties. El safrà s'estengué per la major part d'Euràsia, i més tard al nord d'Àfrica, Amèrica del Nord, i Oceania.