Història d'Àsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals. La perifèria costanera va ser la llar d'algunes de les primeres civilitzacions conegudes del món, i cadascuna de les tres regions va desenvolupar les primeres comunitats al voltant de les fèrtils valls dels rius. Les civilitzacions de Mesopotàmia, la Vall de l'Indus i la Xina van compartir moltes similituds i probablement van intercanviar tecnologies i idees com les matemàtiques i la roda. Altres idees com les de l'escriptura possiblement es van desenvolupar de manera individual en cada àrea. Les ciutats, estats i després imperis es van desenvolupar en aquestes terres baixes. La regió de l'estepa havia estat habitada durant molt de temps per nòmades muntats i des de les estepes centrals podien aconseguir totes les àrees del continent asiàtic. La més antiga d'aquestes expansions centrals coneguda que va sortir de les estepes va ser la indoeuropea, que va propagar les seves llengües per l'Orient Mitjà, l'Índia i fins a les fronteres de la Xina. La zona nord del continent, que abarca gran part de Sibèria, també era inaccessible als nòmades de les estepes a causa dels densos boscos i de la tundra. Aquestes àrees estaven escassament poblades. El centre i la perifèria es van mantenir separades per muntanyes i deserts. Les muntanyes del Caucas, l'Himàlaia, el desert de Karakum i el Desert de Gobi formaven barreres que els genets de les estepes només podien travessar amb dificultat. Encara que tecnològicament i culturalment els habitants de les ciutats eren més avançats, poc podien fer militarment per defensar-se contra les hordes muntades de les estepes. No obstant això, les terres baixes no tenien suficients praderies obertes per suportar una gran força de cavalleria. Per això els nòmades que van conquerir estats a la Xina, l'Índia i l'Orient mitjà aviat es van veure obligats a adaptar-se a les societats locals.