Pagliacci
òpera / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pagliacci (traducció literal, "Pallassos")[lower-alpha 1] és una òpera italiana amb un pròleg i dos actes, amb música i llibret de Ruggero Leoncavallo. L'òpera explica la història de Canio, actor i líder d'una companyia teatral de la commedia dell'arte, que assassina la seva dona Nedda i el seu amant Silvio a l'escenari durant una actuació. Pagliacci es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892, dirigit per Arturo Toscanini, amb Adelina Stehle com a Nedda, Fiorello Giraud com a Canio, Victor Maurel com a Tonio i Mario Ancona com a Silvio. Poc després de la seva estrena italiana, l'òpera es va tocar a Londres (amb Nellie Melba com a Nedda) i a Nova York (el 15 de juny de 1893, amb Agostino Montegriffo com a Canio). Pagliacci és l'única òpera del compositor que encara es representa àmpliament.[1]
Giovanni Martinelli com a Canio | |
Títol original | Pagliacci |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Ruggero Leoncavallo |
Llibretista | Ruggero Leoncavallo |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Creació | 1891 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | verisme |
Parts | 2 actes |
Format per | Vesti la giubba |
Personatges | Beppe (Peppe) (en) , Nedda (en) , Canio (en) , Silvio (en) i Tonio (en) |
Estrena | |
Estrena | 21 maig 1892 |
Escenari | Teatro Dal Verme |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 25 de gener de 1895 |
Pagliacci sovint es posa en escena amb Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, una doble factura coneguda col·loquialment com "Cav/Pag".