Jeroglífic egipci
sistema d'escriptura inventat pels antics egipcis / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.[1] La cultura maia a Sud-amèrica tenia un sistema semblant.[2]
Tipus | sistema d'escriptura, escriptura logogràfica, escriptura de caixa única i escriptura natural |
---|---|
Llengües | egipci |
Creació | 3200 aC |
ISO 15924 | Egyp (050 ) |
Direcció del text | de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | 233hh hbsj2l2 i U+13430-1343F |
Des de l'època de l'Imperi antic, els jeroglífics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertanyia una paraula). A partir de la dinastia XVIII, els escribes van començar fer servir un cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ, etc.) per a transcriure els noms semítics o d'aquest origen, però aquest tipus d'escriptura va quedar restringida a aquest àmbit. Els símbols eren també figuratius: representaven una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer, fins i tot per a algú que no en conegués el significat. Per a dissenyar l'escriptura jeroglífica, els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant el Regne Mitjà d'Egipte es calcula que existien al voltant de nou-cents símbols jeroglífics,[3] mentre que en l'època grecoromana, el nombre en va augmentar a més de sis mil. Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l'escriptura hieràtica i demòtica, amb càlam i tinta sobre papirs, ostraca, o suports menys perdurables.
El cristianisme es va difondre i des del segle ii va lluitar contre el politeisme i les tradicions egipcians. Els cristians van adoptar l'alfabet grec i en erradicar les altres religions, el coneixement dels jeroglifs es va perdre.[4] Va trigar fins a mitjan segle xviii fins que els historiadors van tornar a interessar-se seriosament a les cultures desaparegudes.
El desxiframent dels jeroglífics egipcis va ser un procés lent al qual molts cercadors han contribuït. Foren desxifrats pel filòleg francès Jean-François Champollion a partir de la Pedra de Rosetta,[5] descoberta l'any 1799, tot i que Champollion va aprofitar del treball de cercadors abans d'ell.[6][7] La Pedra tenia un text gravat en hieràtic, demòtic i grec. Des d'aleshores molts estudiosos havien intentat desxifrar-ne els jeroglífics. Les primeres descripcions serioses són obra d'Athanasius Kircher, tot i que ja hi va haver ja interpretacions més aviat esotèriques poc fiables des del segle xv.[8] Després de tota una vida d'estudi, ja que havia començat a interessar-se per la civilització egípcia des dels deu anys, l'any 1822 Kircher ja va reeixir desxifrar-ne una part. Finalment, Champollion que finalment va reeixir a desxifrar el sistema.
El hieràtic i el demòtic són formes més simplificades d'escriure amb jeroglífics. L'antic Egipte tres sistemes d'escriptura:
Per exemple;
Els glifs en aquest cartutx es transliteren com:
p t |
o | l m |
y s | Ptolmys |
Jeroglífics unilíters (d'un so) | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Signe | Trans. | Pron. | Descripció | |||||
3 | ɹ~l | Consonant líquida Voltor egipci | ||||||
ˁ | a | Fricativa-farinjal-sonora "A" curta, ayin semítica Braç | ||||||
ỉ | j | Constrictiva-palatal-sonora "I" "Y" anglesa de "you", yod semítica. Un jonc | ||||||
y | j | Constrictiva-palatal-sonora "Y" anglesa de "you", yod doble Parella de joncs | ||||||
w | w | Constrictiva-bilabial-velar-sonora "U" catalana Guatlla jove o la seva abreviatura hieràtica | ||||||
b | b | Oclusiva-labial-sonora "B" catalana Part inferior de la cama | ||||||
p | pʰ | Oclusiva-labial-aspirada "P" anglesa Estora de joncs | ||||||
f | f | Fricativa-labiodental-sorda "F" catalana Escurçó amb corns | ||||||
m | m | Oclusiva-sonora-labial-nasal "M" catalana Òliba | ||||||
n | r | Oclusiva-sonora-dental-nasal "N" catalana Ondulacions d'aigua | ||||||
r | r | Líquida-vibrant-dental "R" simple catalana Boca | ||||||
h | h | Aspirada-laríngia-sorda "H" sorda Cabana de joncs | ||||||
ḥ | ħ | Aspirada-faríngia-sorda ﺡ àrab Metxa torçada | ||||||
ẖ | x | Fricativa-velar-sorda "J" espanyola. خ àrab Estómac i cua d'animal | ||||||
ḫ | ç | Fricativa-mediopalatal-sorda
Més suau que la "J" espanyola | ||||||
s | s | Fricativa-sibilant-dental-sonora "S" catalana Tela doblegada o forrellat d'una porta | ||||||
š | ʃ | Sibilant-prepalatal-sorda "X" catalana Safareig de jardí | ||||||
ḳ | q | Uvular-oclusiva-sorda "Q" semítica Vessant d'un turó | ||||||
k | kʰ | Oclusiva-velar-sorda-aspirada "K" anglesa Cistell amb nansa | ||||||
g | k | Oclusiva-dorso-palatal-sorda "K" catalana de quilo Gerra | ||||||
t | tʰ | Oclusiva-dental-sorda-aspirada "T" anglesa Panet | ||||||
ṯ | tʃʰ | Oclusiva-dental-sorda-aspirada "TX" catalana de cotxe Corda amb nusos | ||||||
d | t | Oclusiva-dental-sorda "T" catalana Mà | ||||||
ḏ | tʃ | Africada-prepalatal-sorda "TX" catalana Serp |