Josep Maria Subirachs i Sitjar
escultor i pintor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català. Va ser un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, com es pot veure als seus múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com en la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats de tot el món, principalment Barcelona. També participà en una gran quantitat d'exposicions tant col·lectives com individuals, a museus i galeries públiques i privades.[1] Té un museu dedicat a la seva obra des del 2017 a Barcelona, l'Espai Subirachs.
Subirachs fotografiat per Manel Armengol al seu estudi a la Sagrada Família (abril 1987) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 març 1927 Barcelona |
Mort | 7 abril 2014 (87 anys) Barcelona |
Causa de mort | Malaltia de Parkinson |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Religió | Agnosticisme |
Formació professional | Escola Superior de Belles Arts de Barcelona |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Lloc de treball | Bèlgica (1954–1956) Barcelona Barcelona |
Ocupació | pintor, escenògraf, crític d'art, escultor, artista visual |
Membre de | |
Art | Escultura, pintura, gravat, escenografia |
Moviment | Noucentisme, Expressionisme, Abstracció, Neofiguració |
Professors | Enric Monjo i Garriga |
Influències | |
Participà en | |
19 juny 2002 | Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra |
Obra | |
Obres destacables Monument a Francesc Macià, Monument a Ramon Llull, Escultures del Santuari de la Mare de Déu del Camí i de la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família | |
Família | |
Cònjuge | Cecília Burgaya Ibáñez |
Fills | Judit Subirachs, Roger Subirachs i Burgaya |
Premis Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Creu de Sant Jordi, Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona | |
Lloc web | subirachs.cat |
Artista polifacètic, Subirachs destacà especialment en l'escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartell, el tapís, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l'encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per prestigiosos muntatges d'obres de teatre i ballet. Exercí de professor d'art i, en el terreny teòric, com escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d'art i conferenciant en universitats i acadèmies d'arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —mediterrània, expressionista, abstracta, neofigurativa—, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses i les textures rugoses.[2]
En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l'afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d'un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l'escultor barceloní l'art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció, pel que afirmà que:
« | El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l'art és la consciència que els humans tenim de la mort. L'art, pel caràcter intemporal de l'obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s'oposa a la mort. L'ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l'art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.[3] | » |
— Josep Maria Subirachs |