José Raúl Capablanca Graupera
jugador d'escacs cubà / From Wikipedia, the free encyclopedia
José Raúl Capablanca Graupera (castellà: José Raúl Capablanca y Graupera) (l'Havana, 19 de novembre de 1888 - Nova York, 8 de març de 1942) fou un jugador d'escacs cubà. Fou el tercer campió del món, títol que mantingué entre els anys 1921 i 1927, i un dels millors escaquistes de tots els temps.[1] Era àmpliament reconegut per la seva excepcional capacitat de jugar finals a la perfecció, i per la seva rapidesa de joc.[2] Gràcies a les seves fites, a la superioritat que demostrava sobre el tauler, i al seu relativament simple estil de joc, fou anomenat «La màquina d'escacs humana».[3][4][5]
Per a altres significats, vegeu «Capablanca (bandoler)». |
Nom original | (es) José Raúl Capablanca y Graupera |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 novembre 1888 l'Havana (Imperi Espanyol) |
Mort | 8 març 1942 (53 anys) Nova York |
Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia cerebral ) |
Sepultura | Colón Cemetery, Havana (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Colúmbia Columbia School d'Enginyeria i Ciències Aplicades |
Activitat | |
Camp de treball | Escacs i diplomàcia |
Ocupació | jugador d'escacs, escriptor de no-ficció, diplomàtic |
Nacionalitat esportiva | Cuba |
Esport | escacs |
Participà en | |
1939 | Olimpíada d'escacs de 1939 |
Família | |
Cònjuge | Gloria Simoni Betancourt (en) Olga Capablanca (en) |
Premis | |
|
Va escriure diversos llibres d'escacs durant la seva carrera, dels quals Fundamentos del ajedrez fou qualificat per Mikhaïl Botvínnik com el millor llibre d'escacs mai escrit. Capablanca preferia no estendre's massa en les anàlisis, sinó centrar-se en els moments crítics de la partida. El seu estil va influir poderosament en el joc dels futurs campions mundials Bobby Fischer i Anatoli Kàrpov.
Conjuntament amb Ramón Fonst i Alfredo de Oro fou la figura esportiva més important de Cuba durant les primeres dècades del segle xx.[6]