Judici al procés independentista català
judici al Tribunal Suprem espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Judici als líders del procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés,[1][2][3][4] va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya[5][6] i que va finalitzar el 14 d'octubre de 2019, vuit mesos després, amb una sentència en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.[7]
| ||||
Tipus | judici | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | procés independentista català | |||
Part de | procés independentista català | |||
Interval de temps | 30 octubre 2017 - 14 octubre 2019 | |||
Tema | referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 | |||
Localització | Palau de Justícia de Madrid (Comunitat de Madrid) , Madrid | |||
Estat | Espanya | |||
Jurisdicció | Espanya | |||
Procurador | Fiscal General de l'Estat, Advocacia General de l'Estat i Vox | |||
Demandant | Fiscal General de l'Estat i Advocacia General de l'Estat | |||
Acusat | ||||
Inculpació | sedició, rebel·lió, malversació de fons públics, desobediència i pertinença a organització criminal | |||
Tribunal | Sala Segona del Tribunal Suprem | |||
Jutge | Manuel Marchena Gómez, Antonio del Moral García, Luciano Varela Castro, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Ana María Ferrer García, Andrés Palomo del Arco i Andrés Martínez Arrieta | |||
Cronologia | ||||
12 febrer 2019-12 juny 2019 | Vista oral | |||
Sentència del judici al procés independentista català | ||||
El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual s'haurien de jutjar 18 persones, incloent-hi la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Diversos processats es trobaven en situació de presó preventiva sense fiança, i s'hi van mantenir durant tot el judici. El tribunal fou presidit pel jutge Manuel Marchena.[4]
Durant la vista prèvia, i a petició de les defenses dels acusats, el tribunal va decidir retornar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels casos dels acusats només de desobediència. Aquests acusats són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.[8]
En paral·lel, i en el sumari 7/2018 de l'Audiència Nacional, està imputada la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra.
La Fiscalia Provincial de Barcelona va presentar querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral que havia d'auditar el referèndum de l'1 d'octubre. L'acusació va ésser pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics.[9]
La sentència va sortir oficialment el dia 14 d'octubre del 2019 si bé va ser coneguda per fonts no oficials el dia 11 d'octubre; fet que va ser molt criticat pel conjunt de la població, pel fet que hagués estat filtrada als mitjans de comunicació abans de fer-se pública pels mitjans oficials fins a arribar al punt que el mateix 14 d'octubre va arribar abans al públic que no pas als condemnats.
Es coneix com a procés independentista català al conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya[10] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.
L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sorgit com a reacció a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 sobre la base d'un recurs presentat pel Partit Popular.[11] Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de diverses mobilitzacions independentistes, moltes d'elles coincidint anualment amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, demés, han fet canviar el mapa electoral.[12]
El 9 de novembre de 2014 es va celebrar una Consulta sobre la independència de Catalunya, el 2015 unes eleccions anomenades plebiscitàries per les forces independentistes que van permetre formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017 i l'1 d'octubre d'aquell any es va celebrar un Referèndum sobre la independència de Catalunya. El referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.[13] Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.[14][15] Posteriorment, alguns dels seus impulsors van acabar en presó preventiva sense fiança acusats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. D'altres van optar per l'exili.[16]
L'acusació està formada per la Fiscalia de l'Estat, l'Advocacia de l'estat i, com a acusació popular, el partit d'ultradreta Vox.[17] Segons el codi penal espanyol, acusen els processats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.
- Fiscal General de l'Estat. Els fiscals de la Sala Penal del Suprem que van redactar l'escrit d'acusació van ésser Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, tot mantenint la querella per rebel·lió presentada per José Manuel Maza, ex-fiscal general de l'estat, el 2017 i la instrucció del jutge Pablo Llarena. Segons el text argumental de la fiscalia, "el pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que calguessin per a aconseguir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l'estat no acceptaria la situació– la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, valent-se de la força intimidatòria que representaven, per una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra com a cos policíac armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acatarien exclusivament les seves instruccions –com va succeir– i que, arribat el cas, podien protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient així el compliment de la genuïna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".[18] No es va tenir en compte que el delicte de rebel·lió fos descartat a Alemanya i Bèlgica en relació a la petició d'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats. Tampoc va influir el canvi de color polític de La Moncloa.
- Advocacia de l'Estat: L'advocacia de l'Estat es va presentar a la causa el març de 2018. Segons el seu text presentat, els consellers Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa han de rebre un càstig més greu pel seu estatus d‘autoritat, com a responsables d'haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern. A la resta se'ls acusa d'haver executat el referèndum fent servir recursos públics i de desobediència per haver ignorat sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional. Als popularment coneguts com a jordis se'ls acusa d'haver induït, sostingut i dirigit un delicte de sedició [19] El desembre de 2018 la directora de servei jurídic de l'estat, Consuelo Castro, va substituir Edmundo Bal per Rosa Maria Seoane, que en aquell moment era secretària general d'Adif, com a representant per la causa del procés.[20]
- Vox: El partit polític d'ultradreta fou admès com a acusació popular el novembre de 2017 per la magistrada Maria Eugènia Alegret, amb la condició que paguessin una fiança de 20.000 euros i que complissin l'article 301 de la Llei d'enjudiciament criminal -que recull que 'les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s'obri el judici oral'- "amb l'advertiment de desobediència a l'autoritat judicial".[21] Segons Vox, es va promoure una consulta popular "vinculant" que suposava "un clar intent de subvertir l'ordre constitucional", per tal de "desintegrar la unitat territorial de l'Estat", pel que entenen els fets esdevinguts com un "atac subversiu contra l'ordre constitucional vigent", com a estratègia colpista per a celebrar un "referèndum il·legal" de l'1-O.[22] La defensa de Jordi Cuixart va presentar un recurs al Suprem, en què demanava que s'expulsés el partit d'extrema dreta del procediment i no pogués participar en el judici. El Suprem, tot i criticar "el risc de traslladar al procés penal la disputa política", va acabar desestimant el recurs.[23] Les cares de Vox a la causa del procés són Javier Ortega Smith, advocat i secretari general del partit, i Pedro Fernández, vicesecretari jurídic del partit.[24]
Per altra banda, Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no seran jutjats en aquest judici, en trobar-se fora de territori espanyol.[2] Aqueix fet va fer que Oriol Junqueras aparegués a l'escrit d'acusació dels fiscals com a ‘promotor’ i ‘cap principal' dels fets de l'1-O.[18]
Hi ha un total de 18 persones processades que seran jutjades en el marc d'aquesta causa. Primerament es llisten ací els jutjats pel Tribunal Suprem per ordre alfabètic de cognom, tot indicant l'acusació i la pena demanada:[2][25][26][22]
Nom | Foto | Acusació Fiscalia | Pena demanada Fiscalia | Acusació Advocacia | Pena demanada advocacia | Acusació
Vox |
Pena demanada
Vox |
Advocat/da defensa |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dolors Bassa i Coll | rebel·lió i malversació | 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Mariano Bergés | |
Meritxell Borràs i Solé | desobediència i malversació | 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100 € de quota diària. | sedició i malversació | 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100 € de quota diària. | organització criminal, desobediència i malversació | 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Judit Gené | |
Jordi Cuixart i Navarro | rebel·lió i malversació | 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició | 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. | 52 anys | Marina Roig. També forma part de l'equip de la defensa Benet Salellas. | |
Carme Forcadell i Lluís | rebel·lió | 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 10 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, organització criminal i desobediència continuada. | 52 anys, multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys | Olga Arderiu i Ripoll i Josep Riba | |
Joaquim Forn i Chiariello | rebel·lió i malversació | 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Xavier Melero | |
Oriol Junqueras i Vies | rebel·lió i malversació | 25 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 12 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Andreu van den Eynde | |
Carles Mundó i Blanch | desobediència i malversació | 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta, multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € | sedició i malversació | 7 anys mesos de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € | organització criminal, desobediència i malversació | 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Olga Arderiu i Ripoll i Josep Riba | |
Raül Romeva i Rueda | rebel·lió i malversació | 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Andreu van den Eynde | |
Josep Rull i Andreu | rebel·lió i malversació | 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Jordi Pina | |
Jordi Sànchez i Picanyol | rebel·lió i malversació | 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició | 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. | 52 anys | Jordi Pina | |
Jordi Turull i Negre | rebel·lió i malversació | 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta | sedició i malversació | 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta | rebel·lió, organització criminal i malversació | 74 anys | Jordi Pina | |
Santi Vila i Vicente | desobediència i malversació | 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | malversació | 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | organització criminal, desobediència i malversació | 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Joan Segarra i Pau Molins |
Els següents 6 acusats van ésser acusats dins la instrucció del Tribunal Suprem, però finalment aqueix tribunal va decidir enviar la seva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:[8]
Nom | Foto | Acusació Fiscalia | Pena demanada Fiscalia | Acusació Advocacia | Pena demanada advocacia | Acusació
Vox |
Pena demanada
Vox |
Advocat/da defensa |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ramona Barrufet i Santacana | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | desobediència greu | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Judith Gené | |
Mireia Boya e Busquet | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | desobediència greu | multa de 8 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Carles López | |
Lluís Corominas i Díaz | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos | desobediència greu | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | ||
Lluís Guinó i Subirós | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | desobediència greu | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | ||
Joan Josep Nuet i Pujals | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | desobediència greu | multa de 8 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Enrique Leiva | |
Anna Simó i Castelló | desobediència | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos | desobediència greu | multa de 10 mesos amb quota diària de 100 € i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos | organització criminal i desobediència | 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys | Olga Arderiu i Ripoll, Raimon Tomàs i Josep Riba |
Alhora, la fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar penes de presó per a Trapero i la resta de cúpula dels mossos el 2017.[27]
Nom | Foto | Acusació Fiscalia de l'Audiència Nacional | Pena demanada Fiscalia |
---|---|---|---|
Josep Lluís Trapero Álvarez | rebel·lió | 11 anys de presó i d'inhabilitació | |
Pere Soler i Campins | rebel·lió | 11 anys de presó i d'inhabilitació | |
César Puig i Casañas | rebel·lió | 11 anys de presó i d'inhabilitació | |
Teresa Laplana i Cocera | sedició | 4 anys de presó i inhabilitació absoluta d'11 anys. |
La Fiscalia Provincial de Barcelona va demanar penes de presó per als membres de la Sindicatura Electoral, acusats finalment de desobediència i usurpació de funció pública.[28][29]
Nom | Foto | Acusació Fiscalia de l'Audiència Nacional | Pena demanada Fiscalia |
---|---|---|---|
Jordi Matas | desobediència i usurpació de funció pública | 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d'inhabilitació i multa de 5,400 € | |
Marc Marsal | desobediència i usurpació de funció pública | 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d'inhabilitació i multa de 5,400 € | |
Tània Verge i Mestre | desobediència i usurpació de funció pública | 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d'inhabilitació i multa de 5,400 € | |
Marta Alsina | desobediència i usurpació de funció pública | 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d'inhabilitació i multa de 5,400 € | |
Josep Pagès | desobediència i usurpació de funció pública | 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d'inhabilitació i multa de 5,400 € |
El tribunal serà format per set membres a la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem d'Espanya, presidit per Manuel Marchena:
- Manuel Marchena Gómez (president de la Sala)
- Antonio del Moral García
- Luciano Varela Castro
- Andrés Martínez Arrieta
- Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre
- Ana María Ferrer García
- Andrés Palomo del Arco
El setembre de 2018, cinc d'ells van ésser recusats (Manuel Marchena, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral). Els primers quatre van formar part de la sala d'admissió que va tramitar, el 31 d'octubre de 2017, la querella presentada pel llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Un dels arguments de la recusació és que, en admetre la querella, aqueixos quatre magistrats haurien assumit un punt de vista que afecta l'aparença d'imparcialitat que s'exigeix a tot membre del tribunal.[30] Finalment, el Suprem va desestimar la recusació i va donar suport a la seva imparcialitat per enjudiciar els fets.[31]
Els processats han estat acusats dels següents delictes:
Delicte | Article
Codi Penal Espanyol |
Processats | Causa |
---|---|---|---|
Rebel·lió | article 472 i concordants | Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raül Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Carme Forcadell Luis, Jordi Sánchez Picanyol i Jordi Cuixart Navarro | 20907/2017 |
Malversació | article 432 i concordants | Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raül Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santi Vila | 20907/2017 |
Desobediència | article 410 i concordants | Lluís María Corominas Díaz, Lluís Guinó Subirás, Anna Isabel Simó Castelló, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet Pujals, Mireia Boya Busquets, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santiago Vila Vicente | 20907/2017 |
Pablo Llarena ha esdevingut el magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa del procés independentista català, assumint progressivament diverses causes:
TSJC: Primeres querelles
Durant el mes de setembre de 2017 es van presentar diverses querelles relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre.
El 8 de setembre de 2017 la Sala d'Admissió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament per la convocació del referèndum de l'1-O. El magistrat Carlos Ramos va decidir acumular cadascuna de les dues querelles a dos procediments ja oberts per l'admissió a tràmit de la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent i de les resolucions sobre el referèndum del debat de política general, el juliol i l'octubre del 2016, respectivament. La instrucció d'aquests fets ja estava força avançada per part de la magistrada Maria Eugènia Alegret.
L'altra querella anava dirigida contra tot el Consell Executiu, format pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident Junqueras i els onze consellers, també pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En aquest cas, el magistrat José Francisco Valls va actuar com a ponent a la Sala d'Admissió. De la mateixa manera que l'anterior, la querella es va acumular a l'oberta el mes de juny per la magistrada Mercedes Armas contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general de Governació, Francesc Esteve, per la publicació de la licitació de la compra d'urnes.[32][33]
Dies després, el 23 de setembre la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per delictes de sedició per les manifestacions del 20 i 21 de setembre on esmentava expressament als presidents de ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La denúncia considerava que als carrers de Barcelona es van produir fets constitutius del delicte de sedició.[34]
Audiència Nacional: Carmen Lamela i presó preventiva
El dia 27 de setembre de 2017 la jutgessa Carmen Lamela va acceptar investigar la querella de la Fiscalia pels fets ocorreguts a Barcelona els dies 19 i 20 de setembre mentre es desenvolupaven els registres i detencions ordenats per Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Tribunal d'Instrucció número 13 de Barcelona, dins de l'operació Anubis a Catalunya. La querella acusava d'un possible delicte de sedició, castigat amb fins a 15 anys de presó.[35]
El 16 d'octubre decretà presó incondicional per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC.[36] Amnistia Internacional va emetre un comunicat contra els càrrecs de sedició i contra la presó provisional per constituir «restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica».[37] La Fiscalia demanava també presó preventiva per a Josep Lluís Trapero -major dels Mossos- i per a Teresa Laplana -intendent dels Mossos-, però Lamela els va deixar en llibertat sense fiança, l'acusació es circumscrivia a l'esdevingut els dies 20 i 21 de setembre.[38]
El 2 de novembre de 2017 es decreta presó provisional sense fiança pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per a Oriol Junqueras i per a altres consellers del deposat Govern que van acudir a la citació: Raül Romeva (d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior). Va decretar presó provisional amb fiança pels mateixos delictes per a Santi Vila (exconseller d'Empresa).[39][40] El 3 de novembre va emetre una euroordre de dentenció per a Puigdemont i la resta de consellers exiliats a Brussel·les: Antoni Comín (de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxell Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació).[41] En l'euroordre, Lamela va marcar la casella amb el delicte de corrupció, que dona lloc a un lliurament immediat però que no estava entre les acusacions de la Fiscalia -rebelió, sedició i malversació-.[42] Voluntàriament, els cinc encausats es van lliurar a la justícia belga que, després d'escoltar la seva declaració, no va realitzar el lliurament immediat: els va deixar en llibertat però sense possibilitat de sortir de Bèlgica fins que es resolgui l'euroordre.[43]
El 3 de novembre, davant les actuacions dictades per Lamela i de manera excepcional, l'associació Jutges per a la Democràcia va manifestar la seva preocupació per la interpretació extensiva del dret penal i limitadora de la llibertat personal.[44] Aqueix mateix dia, es va iniciar una arreplegada de signatures en la plataforma change.org per a demanar la inhabilitació davant el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem. En 48 hores, la petició tenia més de 160.000 signatures.[45][46]
El 10 de novembre, més d'un centenar de professors de Dret Penal de les universitats espanyoles van fer un manifest en què es mostraven molt crítics amb la Fiscalia i amb Lamela, perquè no creien que els fets jutjats fossin constitutius de delicte de rebel·lió, ni tampoc de sedició, tot i que sí que deien que hi havia delictes que havien d'ésser investigats i sancionats.[47] Paral·lelament, l'Audiència Nacional seguia la instrucció amb els membres no aforats, portada per la jutgessa Carmen Lamela.[48]
Tribunal Suprem: Noves querelles
El 30 d'octubre de 2017 el Fiscal General de l'Estat José Manuel Maza va presentar una nova querella contra el President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i 13 consellers del seu Govern per rebel·lió, sedició i malversació, en referència a la celebració del Referèndum d'independència de Catalunya de l'1 d'octubre del mateix any.[49][50] Paral·lelament, se seguia una instrucció contra els membres aforats del Parlament de Catalunya, portada pel jutge Pablo Llarena Conde al Tribunal Suprem.[51]
Aqueix dia Fiscalia també va presentar una querella contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que havien votat la tramitació de la declaració d'independència: Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. La Sala d'Admissions del Tribunal Suprem es va declarar competent i va designar a Llarena com a magistrat instructor.[52] Llarena els va citar a declarar els dies 2 i 3 de novembre en qualitat d'investigats, pels possibles delictes demanats per la Fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Van restar tots en llibertat sota fiança, excepte Joan Josep Nuet, que va restar lliure sense cap mena de mesura per haver votat però en contra.[53]
Tribunal Suprem: Pablo Llarena acumula la instrucció
El 24 de novembre Pablo Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa— acumulava la instrucció: contra els membres de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; contra els membres del destituït Govern català: Oriol Junqueras (vicepresident), Raül Romeva (conseller d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior), tots ells a la presó; contra Santi Vila (exconseller d'empresa), en llibertat sota fiança; i contra Carles Puigdemont (president), Antoni Comín (conseller de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxel Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació), que s'havien exiliat a Bèlgica i estaven a l'espera que la justícia belga resolgués l'euroordre dictada per Lamela.[54] Finalment, Lamela mantindria sols la causa contra Josep Lluís Trapero —destituït major dels Mossos— i la seva intendent Teresa Laplana, acusats de sedició.[55] Després d'haver prestat declaració, el 4 de desembre Llarena va decretar llibertat sota fiança per a sis dels membres empresonats del Govern català: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull i Meritxell Borràs.[56] L'endemà, va anul·lar l'euroordre de Lamela pels problemes per a la causa judicial si la justícia belga no la resolgués de forma afirmativa.[57][58]
Tribunal Suprem: Irregularitats en l'assignació de magistrat
Mesos després es faria públic que Llarena va manipular el número d'identificació de la causa del Procés, modificant el propi reglament de les normes de repartiment i assignació de ponències per part del seu propi l'òrgan judicial. El Reglament de l'Administració de Justícia estableix clarament que a cada procediment judicial se li assignarà un número d'identificació que permeti distingir-lo dels altres de la seva mateixa classe que sigui més diferent del nombre general de registre, amb la finalitat que els interessats puguin comprovar el compliment de les normes de repartiment i assignació de ponències per part de l'òrgan judicial. En comptes d'assignar El numeral "Causa especial 3/2017" va denominar-la "Causa especial 20.907/2017", dificultant la comprovació de l'ordre d'assignació de magistrats. L'ordre que hauria d'haver assolit el Suprem oficialment era el de criteris d'antiguitat, però Llarena era el darrer incorporat.
Van ésser Manuel Marchena o Carlos Lesmes, les persones que van permetre o promoure tal irregularitat,[59] considerada per diversos professionals un nomenament a dit.[60]
Comitè estratègic
El 22 de desembre de 2017, Llarena va ampliar l'acusació a Artur Mas (expresident de la Generalitat), Marta Rovira (número dos d'ERC), Anna Gabriel (ex-portaveu de la CUP al Parlament), Marta Pascal (coordinadora general del PDeCAT), Mireia Boya (expresidenta del grup parlamentari de la CUP) i a Neus Lloveras (presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència). Els cinc formarien part del Comitè Estratègic del procés, segons el document Enfocats confiscat per la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 a Josep Maria Jové durant l'operació Anubis, on s'adonava de les reunions per a preparar el referèndum de l'1 d'octubre i, segons Llarena, van tenir una participació destacada en el seu desenvolupament "aportant el suport polític".[61]
Peticions de sortida denegades
Els dies 4 i 10 de gener de 2018, van declarar davant Llarena i van sol·licitar la seva sortida els quatre que seguien a la presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[62][63] Els tres primers havien estat triats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 i van demanar poder assistir a les reunions del Parlament. L'acusació popular de Vox i la fiscalia es van oposar a la sol·licitud.[64] Llarena va dictar acte de denegació de llibertat pel risc que hi hagués "greu enfrontament ciutadà" "en ocasió del trasllat" d'uns presos que susciten un "suport incondicional".[65] I va proposar que fos la Mesa del Parlament la que adaptés les normes perquè els parlamentaris poguessin delegar el seu vot: "Es reconeix a aquests la possibilitat de delegar el seu vot, havent d'administrar-se el seu exercici per la Mesa del Parlament".[66][67] El 15 de gener, els lletrats dels serveis jurídics del Parlament català van emetre un informe qüestionant la intromissió del jutge i considerant que el reglament de la cambra no preveia la delegació de vot en aquest cas.[68] El 17 de gener de 2017 la Mesa d'edat, en la formació de la Mesa del Parlament català, va permetre el vot per delegació dels parlamentaris empresonats.[69]
Per altra banda, el 22 de gener de 2018, Puigdemont va viatjar de Bèlgica a Dinamarca. La Fiscalia va demanar reactivar l'Euroordre –només per a Dinamarca– per detenir-lo[70] i l'acusació popular de VOX es va manifestar contrària a la seva reactivació.[71] Llarena no va reactivar-la. Segons l'acte, la 'jactància' de Puigdemont amb el viatge és una 'provocació' que cercava la detenció, forçant poder delegar el seu vot per a aconseguir la investidura com a president de Catalunya.[72][73] D'altres, com Javier Pérez Royo, creien que Llarena no reactivava l'Euroordre pel perill per a la causa judicial si la justícia danesa no la resolgués de forma afirmativa.[74][75]
Declaració d'independència i dispositius del referèndum
Llarena va citar a declarar per l'1 de febrer de 2018 el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, com a màxim responsable dels cossos i forces de seguretat per a impedir el referèndum del 1-O, nomenat pel Ministeri de l'Interior després d'assumir les competències. Les acusacions de la Fiscalia i Vox li van interrogar per la participació del major Josep Lluís Trapero. El testimoni va declarar que el dispositiu dels Mossos durant la jornada del referèndum estava dissenyat per a no ser operatiu i ho va atribuir a les ordres de Trapero, per instruccions del conseller d'interior Joaquim Forn. Per la seva banda, les defenses li van interrogar per incidents com les 1.060 assistències sanitàries i l'obertura formis expedient. En opinió del testimoni, "el compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana", moltes de les assistències eren falses i cap agent havia estat format expedient.[76]
Va cridar a declarar a Mireia Boya el 14 de febrer de 2018. Després d'afirmar que la declaració d'independència cercava efectivitat real però que la causa judicial era política, va sortir sense cap mesura cautelar.[77] El 19 de febrer, van declarar Marta Rovira i Marta Pascal. Ambdues van afirmar que la declaració d'independència no va tenir efectes jurídics. Rovira va restar en llibertat baix fiança de 60.000 euros i Pascal va restar en llibertat sense mesures cautelars.[78] El 20 de febrer van declarar Artur Mas i Neus Lloveras. Mas va afirmar que la declaració d'independència va ser simbòlica i que no va existir cap Comitè Estratègic –així denominat per la Guàrdia Civil–, sinó que eren reunions per a parlar de política. La fiscalia i l'acusació popular de Vox havien sol·licitat llibertat baix fiança de 60.000 euros, però no va ésser acceptada pel jutge.[79] Lloveras va restar en llibertat sense mesures cautelars, perquè no van ésser sol·licitades per les acusacions.[80] Anna Gabriel havia de declarar el 21 de febrer però, de Suïssa, va comunicar el dia anterior que no acudiria a la citació judicial per estar essent processada per la seva "activitat política" i perquè en aquesta causa "no existeix dret a un judici just".[81][82] Al no presentar-se a la citació, el jutge va ordenar la detenció d'Anna Gabriel i Suïssa va anunciar que rebutjaria l'extradició, si es demanava, a l'ésser un assumpte preponderantment polític.[83][84]
Ampliació de terminis i més empresonaments
El 2 de març de 2018, el jutge va decidir –amb informe favorable de Fiscalia, Advocacia de l'Estat, VOX i la majoria d'investigats– ampliar sis mesos el termini d'instrucció, fins a un màxim de 18 mesos, a causa de la complexitat de la causa i el nombre elevat d'investigats.[85]
El 5 de març de 2018, després de consultar amb els partits, el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent va proposar a Jordi Sànchez, com a candidat a president de la Generalitat i, l'endemà, va convocar el ple d'investidura pel 12 de març.[86][87] Sànchez va demanar permís al jutge per a poder assistir al ple i Torrent va sol·licitar la seva llibertat provisional.[88] El 9 de març, la Fiscalia va presentar escrit d'oposició, argumentant que hi havia risc de reiteració delictiva i Llarena va denegar la llibertat provisional de Sànchez.[89] Després de la decisió de Llarena, Torrent va anunciar l'ajornament del ple d'investidura i, el 12 de març, Sànchez va recórrer al Tribunal Suprem, argumentant que la decisió de Llarena violava la Constitució i l'Estatut.[90][91]
El 23 de març Llarena va tornar a enviar a la presó el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Alhora, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[92] Arran de diverses crítiques i insults a Llarena i la seva família a Twitter, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar als Mossos d'Esquadra protecció per a ell i la seva família.[93]
Alliberament de Puigdemont
El 5 de abril, l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va considerar inadmissible la imputació de rebel·lió a Puigdemont en no existir violència, va demanar més dades a Espanya en referència a la malversació i va deixar Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros.[94][95] El mateix 5 d'abril, a Brussel·les, Comín, Serret i Puig van declarar davant la justícia belga, que els va deixar en llibertat sense mesures cautelars mentre decidia sobre l'euroordre de Llarena.[96] Pocs dies després, el dia 13 d'abril, la Mesa del Parlament de Catalunya va acordar la presentació d'una querella contra el jutge Llarena, en considerar que la seva decisió de no permetre la llibertat condicional a Jordi Sànchez constituïa un possible delicte de prevaricació.[97]
Tancament de la instrucció
El 9 de juliol el jutge Pablo Llarena va donar per tancada la instrucció. Amb data 3 d'agost de 2018, el Ministeri Fiscal va confirmar la interlocutòria de conclusió del sumari i l'obertura del judici oral per delictes i contra els processats. El 6 d'agost l'Advocacia de l'Estat i el 27 d'agost l'acusació popular, exercida per VOX, van instar la confirmació de l'acte de cloenda i l'obertura del judici oral. Les respectives representacions legals dels processats van formalitzat diversos escrits on van expressar la seva disconformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari, així com en bona part de les al·legacions es va denunciar la vulneració de drets fonamentals, totes elles posteriorment desestimades i rebutjades pels magistrats.
El 25 d'octubre de 2018 el Tribunal Suprem va dictar dues interlocutòries, una de 59 pàgines on es va confirmar la instrucció de Pablo Llarena i on es van rebutjar més de 300 diligències presentades per la defensa i la petició de sobreseïment. El segon document va obrir el judici oral pel procés sobiranista per enviar al banc dels acusats els 18 processats per rebel·lió, malversació i desobediència. En les mateixes interlocutòries van decretar sobreseïment de la causa contra Neus Lloveras, Marta Pascal i Artur Mas.[5]