Kàtia Kabànova
From Wikipedia, the free encyclopedia
Kàtia Kabànova (en txec: Káťa Kabanová) és una òpera en tres actes, amb música de Leoš Janáček sobre un llibret en txec del mateix compositor, basat en una traducció que va fer Vincenc Červinka de l'obra teatral La tempesta (1859), d'Aleksandr Ostrovski, que Janáček va situar en un poble de Rússia a principis del segle xx. El compositor va trobar la inspiració per a compondre l'òpera en el seu amor per Kamila Stösslová, a la qual està dedicada. Sovint s'ha considerat la seva primera òpera de maduresa, malgrat el fet que Janáček ja tenia 67 anys quan es va estrenar al teatre Mahen de Brno el 23 de novembre de 1921.
Leóš Janáček | |
Títol original | Káťa Kabanová |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Leoš Janáček |
Llibretista | Leóš Janáček i Vincenc Červinka |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | txec |
Basat en | La tempesta (1859), d'Aleksandr Ostrovski (Aleksandr Ostrovski ) |
Creació | 9 de gener de 1920 - 17 d'abril de 1921 (amb una revisió final del 10 de desembre de 1921). Els interludis el 9 de novembre de 1927[1] |
Data de publicació | 1921 |
Parts | tres |
Durada | 1h 45' |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 23 de novembre de 1921 |
Escenari | Teatre Mahen de Brno, |
Director musical | František Neumann |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 1 de febrer de 1973 (estrena a Espanya) |
La publicació de l'òpera va patir moltes vicissituds, per la qual cosa n'hi ha diverses versions. František Neumann, el director de l'estrena, va fer uns canvis que es van incorporar a la primera edició de l'any 1922, d'Universal Edition. Posteriorment, el director Václav Talich va realitzar una nova orquestració de la partitura. L'any 1992, sir Charles Mackerras va publicar una edició crítica de l'òpera.[2]
Kàtia és una dona que viu ofegada en un món que no la deixa trobar el seu propi camí, pressionada per tothom. Un matrimoni infeliç, amb sogra tirànica inclosa (Kabanikha, una dona frustrada i ressentida), fa que busqui l'amor adúlter de Borís. Però per a ella, que sempre està pregant a Déu, això és un pecat. Per això al final l'única sortida que li queda és la mort, creu que així s'acabarà el patiment. Tot i la duresa de la història, la música de Janáček es caracteritza pel gran lirisme assignat a la figura de la protagonista. És una música molt emocional i molt pròxima al text.[3]