Ladí
Llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela,[1] dins l'Estat italià. Alternativament, el ladí també és concebut com un dels tres grups dialectals que componen la llengua retoromànica o rètic (vegeu qüestió ladina), conjuntament amb el romanx i el furlà.
ladin | |
---|---|
Altres noms | ladí occidental |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 35.000 |
Parlants nadius | 30.000 |
Parlat a | Trentino - Tirol del Sud i Vèneto |
Oficial a | Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia en alguns estatuts d'autonomia de les regions. |
Autòcton de | Trentino-Tirol del Sud, vall de les Dolomites |
Estat | Itàlia |
Territori del ladí dolomític (Ladínia) | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües retoromàniques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Istitut Ladin Micurà de Rü |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | lld |
SIL | lld |
Glottolog | ladi1250 |
Ethnologue | lld |
UNESCO | 565 |
IETF | lld |
Endangered languages | 3392 |
El nom de ladí (ladin) per al conjunt de la llengua fou encunyat per Micurà de Rü (Nikolaus Bacher, 1789-1847) en la primera gramàtica ladina de la història (1833), i tingué un èxit incontestat.[2] Fins aquell moment el ladí només era conegut pels noms de cada dialecte concret.
Fora d'aqueixa definició estricta resta l'engiadinès dels Grisons, que tradicionalment també és anomenat ladí, per contrast amb el romanx en sentit estricte. D'altra banda, hom ha volgut veure una forma de ladí en la parla furlana de Nert e Cjas i Cimolais (Friül).
No s'ha de confondre el ladí amb el judeocastellà, que els seus parlants anomenen ladino; ni tampoc amb el mossàrab, que, segons sembla, els seus parlants anomenaven també ladino.