Lionel Barrymore
actor estatunidenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lionel Barrymore (Filadèlfia (Pennsilvània), 28 d’abril de 1878− Beverly Hills (Califòrnia), 15 de novembre de 1954)[1] va ser un actor teatral i radiofònic a més de director i actor de cinema. Fill d’una de les famílies teatrals més prestigioses de les primeres dècades del segle XX[2] (se la considerava la “família reial de Broadway”[2]), va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper d’advocat borratxo a A Free Soul (1931)[3] i també va ser nominat a l'Oscar a la millor direcció per Madame X (1929).[4] En la seva filmografia es poden destacar pel·lícules com Mata Hari (1931), El sopar és a les vuit (1933), No us l'endureu pas (1938), Duel in the Sun (1946), Que bonic que és viure (1946) o Cayo Largo (1948).
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
(1923) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Lionel Herbert Blythe 28 abril 1878 Filadèlfia (Pennsilvània) |
Mort | 15 novembre 1954 (76 anys) Van Nuys (Califòrnia) |
Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
Sepultura | cementiri de Calvary |
Dades personals | |
Formació | Acadèmia Episcopal |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, actor de teatre, actor de cinema, actor, guionista, compositor, músic, presentador de televisió |
Activitat | 1893 – 1954 |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Gènere | Western |
Família | |
Família | Família Barrymore |
Cònjuge | Doris Rankin (1904–1923) Irene Fenwick (1923–1936) |
Pares | Maurice Barrymore i Georgianna Drew |
Germans | John Barrymore i Ethel Barrymore |
Premis
| |
|
Tanca