Lleó Diògenes - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lleó Diògenes.

Lleó Diògenes

De Viquipèdia

Infotaula de personaLleó Diògenes
Biografia
Naixement1069 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort1087 Modifica el valor a Wikidata (17/18 anys)
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà d'Orient
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaComnè Modifica el valor a Wikidata
ParesRomà IV Diògenes Modifica el valor a Wikidata i Eudòcia Macrembolites Modifica el valor a Wikidata
GermansNicèfor Diògenes, Constantí Diògenes, Miquel VII Ducas, Constantí Ducas, Andrònic Ducas, Anna Ducas, Teodora Ducas Selvo i Zoè Ducas Modifica el valor a Wikidata
ParentsAdrià Comnè (espòs de la germana) Modifica el valor a Wikidata

Lleó Diògenes en grec medieval Λέων Διογένης, va ser un noble i militar romà d'Orient, fill de l'emperador Romà IV Diògenes i d'Eudòcia Macrembolites. Va ser coronat coemperador durant el regnat del seu pare i va servir com a general sota Aleix I Comnè.

Biografia

Quan Romà IV va morir l'any 1071, Lleó encara era un nen. Tot i ser coemperador, quan el nou emperador Miquel VII va pujar al tron, el va desterrar a un monestir amb la seva mare, on hi va restar fins a la pujada al tron d'Aleix I Comnè el 1081.[1] El nou emperador va decidir considerar a Lleó i al seu germà Nicèfor com a fills propis i els va portar a la cort imperial. Segons L'Alexíada escrita per Anna Comnè, Lleó, malgrat la seva joventut, era un fervent partidari de l'emperador. El va animar des de l'inici del seu regnat a combatre els normands i els petxenegs que havien envaït l'imperi creuant el Danubi l'any 1087. Durant la batalla de Dirraqui l'any 1081 contra l'exèrcit normand de Robert Guiscard, Lleó i altres generals també molt joves van convèncer a Aleix I d'atacar els normands en camp obert en lloc d'adoptar una tàctica més prudent, defensada per generals més vells. Això va provocar una amarga derrota dels exèrcits imperials. Durant una de les batalles de Dristra contra els petxenegs l'any 1087, on va seguir demanant un atac directe, es va allunyar de l'emperador i va lluitar a primera línia, endinsant-se en camp contrari abans de ser mort durant el combat.[2]

El 1095, un personatge anònim va intentar utilitzar la popularitat de Diògenes per fer-se passar per Lleó, provocant una divisió entre la població de Constantinoble. Detingut, va ser enviat a l'exili a Quersonès, però va fugir i es va refugiar entre els Cumans abans d'entrar a Tràcia amb ells, intentant una rebel·lió. Finalment Nicèfor Brienni el Jove el va capturar i el va cegar. L'any 1106, Bohemond I d'Antioquia, per guanyar-se les simpaties de la població de Constantinoble, va dir que arribava acompanyat de Lleó Diògenes, però no va obtenir resultats.[3]

Referències

  1. Canduci., Alexander. Triumph and tragedy: the rise and fall of Rome's immortal emperors. Sydney: Murdoch Books, 2010, p. 272. ISBN 9781741965988. 
  2. Alexiad of the princess Anna Comnena. Londres: Rouletge, 2016, p. llibre IV, cap. 5; llibre VII, cap. 2-3. ISBN 9781138988453. 
  3. Malamut, Élisabeth. Alexis Ier Comnène. París: Ellipses, impr., 2014, p. 110, 304. ISBN 9782729889999. 
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lleó Diògenes
Listen to this article