Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o en alemany Gross-Hamburg-Gesetz és una llei promulgada pel govern nazi del reich alemany el 26 de gener de 1937. Reorganitza el territori de les ciutats d‘Hamburg, Lübeck, Cuxhaven, Altona-Altstadt, Bergedorf i uns altres municipis al nord d'Alemanya. El nom complet oficial és «llei sobre l'àrea metropolitana d'Hamburg i unes altres correccions territorials» però el nom abreujat és més conegut. Va esdevenir efectiu l'1 d'abril del mateix any.[1] Des de la fi del segle xix Hamburg va actuar per una reforma territorial, però els pobles veïns no veien d'un bon ull l'expansionisme de l'etern rival.[2] Li mancava espai a prop el riu però la idea d'investir en instal·lacions portuàries a territori foraster (la frontera Hamburg-Prússia era una frontera d'estat), no agradava gaire al govern d'Hamburg.[3]
Tipus | llei | ||
---|---|---|---|
Vigència | 26 gener 1937 - | ||
Data de publicació | 27 gener 1937 | ||
Tema | Hamburg | ||
Jurisdicció | Tercer Reich | ||
El edils de la ciutat ja havien informat Adolf Hitler, un aficionat d'Hamburg, del la «relació problemàtica» amb la ciutat veïna d'Altona, però finalment va ser Hermann Göring que va atendre les vel·leïtats de fer un Gran Hamburg quan va edictar la llei que va eixamplar el territori hamburguès de 415 a 745 quilòmetres quadrats, i la població de 1,19 milions a 1,68 milions d'habitants. Durant el nazisme el nepotisme i les relacions personals amb els «amics de Berlín» eren més que mai crucials per obtenir decisions polítiques. Göring que va casar Emmy Sonnemann, la filla d'un ric comerciant d'Hamburg era un bon amic dels nazis com el gauleiter Karl Kaufmann (1900-1969) i el burgmestre Carl Vincent Krogmann (1889-1978) També ministre president de Prússia es va trobar en conflicte d'interessos. No li agradava gaire cedir territori prussià, però al «Pla dels quatre anys» (Vierjahresplan) d'Adolf Hitler, la ciutat d'Hamburg tenia un paper preponderant. Malgrat el tractat dels ports del 1928 per simplificar el transport de mercaderies entre les ports d'Hamburg i els ports prussians d'Harburg i Altona, les rivalitats entre municipis i els embolics burocràtics quedaven un fre al desenvolupament econòmic i un obstacle major per la indústria de guerra. Tot i això, entre els amics nazis caldria mantenir els equilibris de força i salvar l'honor, així Hamburg va haver de cedir Cuxhaven a la província de Hannover per apaivagar el gauleiter Otto Telschow (1876-1945), així com Geesthacht i uns pobles rurals a Hinrich Lohse (1896-1964), gauleiter de la província de Slesvig-Holstein, que a més va rebre Lübeck, que va perdre el seu estatut de ciutat estat independent.[4]