Llei de mancomunitats provincials
From Wikipedia, the free encyclopedia
La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials. Amb precedents en un projecte de llei el 1907, la nova proposta va aparèixer el 1912 de la mà del president del govern José Canalejas, que recollia les demandes regionalistes, especialment les de les forces polítiques catalanes. L'assassinat del president va paralitzar la seva aprovació al Senat. No serà fins al 1913, quan, finalment, el nou president Eduardo Dato la va promulgar per Reial Decret. Tot i ser una llei de caràcter general, l'única mancomunitat provincial que es va crear va ser la Mancomunitat de Catalunya, el 6 d'abril de 1914, tot i que van haver-hi diverses iniciatives a altres regions, com ho va ser la Mancomunitat Castellana.
Tipus | legislació | ||
---|---|---|---|
Data | 18 desembre 1913 | ||
Promulgació | Eduardo Dato e Iradier | ||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||