Lluís Soler i Pla
notari i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Soler i Pla (Barcelona 14 de març de 1842 - 31 de març de 1897)[1][2][3]fou un notari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1842 Barcelona |
Mort | 31 març 1897 (55 anys) Barcelona |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
11 març 1893 – 1r juliol 1895 ← Delmir de Caralt i Matheu – Bartomeu Bosch i Puig → Circumscripció electoral: Mataró | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
14 abril 1886 – 19 desembre 1890 ← Joaquim Valentí i Fontrodona – Delmir de Caralt i Matheu → Circumscripció electoral: Mataró | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Advocat i industrial |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Família | |
Germans | Santiago Soler i Pla |
Fill de Jaume Soler i Gelada, registrador de la propietat nascut a Barcelona i de Guadalupe Pla i Ortega nascuda a Tarragona. Nebot del notari Magí Soler i Gelada.[2]
Fou elegit diputat del Partit Liberal Fusionista pel districte de Mataró a les eleccions generals espanyoles de 1886, vencent al candidat conservador Joaquim Valentí i Fontrodona. Fou derrotat a les eleccions de 1891 pel candidat conservador Delmir de Caralt i Matheu, però tornà a imposar-se a les eleccions generals espanyoles de 1893.[4][5]
Mor a Barcelona al Passatge Escudellers, 1 pral. a l'edat de 55 anys, casat amb Soledat Soler.