Lluís XV de França
rei de França / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat,[1] (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774,[2] co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou. Va succeir al seu besavi Lluís XIV als cinc anys. Fins que va arribar a la maduresa (llavors definit com el seu 13è aniversari) el 15 de febrer de 1723, el regne va ser governat per Felip II, duc d'Orleans, com a regent de França. El cardenal Fleury va ser primer ministre des de 1726 fins a la seva mort el 1743, moment en què el rei va prendre el control exclusiu del regne.
El seu regnat de gairebé 59 anys (del 1715 al 1774) va ser el segon més llarg de la història de França, superat només pel seu predecessor, Lluís XIV, que havia governat durant 72 anys (del 1643 al 1715).[3] El 1748, Lluís va tornar als Països Baixos austríacs, que havia guanyat a la Batalla de Fontenoy de 1745. Va cedir Nova França a Amèrica del Nord, a Gran Bretanya i Espanya en acabar la desastrosa Guerra dels Set Anys el 1763. Va incorporar els territoris del Ducat de Lorena i de la República de Còrsega al Regne de França. Els historiadors generalment critiquen el seu regnat, citant com els informes de la seva corrupció van avergonyir la monarquia, mentre que les seves guerres van drenar el tresor i van produir pocs guanys. Una minoria d'estudiosos disputen aquesta visió, argumentant que és el resultat de la propaganda revolucionària. El seu nét i successor Lluís XVI de França heretaria un regne que necessitava una reforma financera i política que finalment portaria a la Revolució Francesa de 1789.