Lluís II de Vendôme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís de Borbó (París, octubre de 1612 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1669) era fill de Cèsar de Borbó i de Francesca de Lorena (1592-1669), net d'Enric IV de França, i titular de la Casa de Borbó-Vendôme.
Nom original | (fr) Louis II de Vendôme |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r octubre 1612 París |
Mort | 12 agost 1669 (56 anys) Ais de Provença |
Cardenal | |
7 març 1667 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, militar, bisbe catòlic |
Participà en | |
2 juny 1667 | conclave de 1667 |
Altres | |
Títol | Duc de Vendôme (1665–1669) Comte de Penthièvre |
Família | Borbó-Vendôme |
Cònjuge | Laura Mancini (1651–) |
Fills | Lluís Josep de Borbó-Vendôme, Felip de Vendôme, Juli Cèsar de Vendôme |
Pares | Cèsar de Borbó i Francesca de Lorena |
Germans | Francesc de Vendôme i Elisabet de Borbó-Vendôme |
Premis | |
Es va dedicar a la carrera militar, que el va portar a convertir-se en governador de Provença l'any 1640. L'herència de la seva mare el va convertir en duc de Mercoeur. El 1651 va contraure matrimoni amb Laura Mancini, neboda del Cardenal Mazzarino, qui l'abril de 1652 el nomena governador de Provença. Del matrimoni van néixer tres fills:
- Lluís Josep de Borbó (1654-1712), duc de Vendôme i Mariscal de França.
- Felip de Borbó (1655-1727), Gran Prior de l'Orde de Malta.
- Juli Cèsar (1657-1660).
La mort de la seva esposa el 1657 el van portar a la cursa del sacerdoci i la mort del seu pare el 1665 el va convertir en duc de Vendôme i duc d'Etampes. Va morir el 1669, dos anys després de ser nomenat cardenal.