Lluís I de Provença
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (fr) Louis Ier d'Anjou |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 juliol 1339 Vincennes |
Mort | 20 setembre 1384 (45 anys) Bisceglie (Itàlia) |
Sepultura | Bisceglie |
Governador de Bretanya | |
Comte d'Anjou | |
Duc d'Anjou | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Comte de Provença i Forcalquer (1382–1384) Rei titular de Nàpols (1382–1384) Duc de Calàbria (1380–1382) Duc d'Anjou (1360–1384) Senyor de Guisa (1360–1384) Comte del Maine (1351–1384) Comte d'Anjou (1351–1360) |
Família | Casa de Valois-Anjou |
Cònjuge | Maria de Blois-Châtillon (1360 (Gregorià)–) |
Fills | Maria d'Anjou, Lluís II de Provença, Carles d'Anjou |
Pares | Joan II de França i Bona de Luxemburg |
Germans | Maria de França, Joana de Valois, Isabel de Valois i de Luxemburg, Carles V de França, Felip II de Borgonya i Joan I de Berry |
Tanca