Màrtir cristià
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort. El terme màrtir prové del grec μάρτυς, mártys,, que significa testimoni.
En un inici, el terme s'aplicà als apòstols.[1] Un cop els cristians començaren a patir persecució, el terme començà a aplicar-se a aquells que havien patit a causa de la seva fe.[1] Finalment, es restringí a aquells que havien estat morts per la seva fe.[1] El període de l'Església primitiva, anterior al regnat de Constantí I va ser l'era "clàssica" del martiri.[1][2] La mort del màrtir era considerada un "baptisme en sang", esborrant tots els pecats, de manera semblant al baptisme en aigua. El "baptisme en sang" ofereix una imatge molt més gran, mostrant la fe que el màrtir té pel seu Salvador.[1] Els primers cristians veneraven els màrtirs com a poderosos intercessors, i les seves paraules eren atresorades com a especialment inspirades per l'Esperit Sant.[1]