Magúncia
capital de Renània-Palatinat (Alemanya) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Magúncia[1] (alemany: Mainz, [ˈmaɪ̯nts]) és una ciutat d'Alemanya. Està situada a l’oest del país, a la riba esquerra del riu Rin, i és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Renània-Palatinat. A la fi de l'any de 2009 tenia una població de 197.778 habitants.
Dades ràpides Sobrenom, Epònim ...
Mainz (de) | |||||||||||
Sobrenom | מגנצא | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Epònim | Main i Mogons (en) | ||||||||||
Localització | |||||||||||
| |||||||||||
Estat | Alemanya | ||||||||||
Estat federat | Renània-Palatinat | ||||||||||
Capital de | |||||||||||
Conté la subdivisió | Drais (en) Ebersheim (en) Finthen (en) Gonsenheim (en) Hartenberg-Münchfeld (en) Mainz-Altstadt (en) Mainz-Bretzenheim (en) Mainz-Hechtsheim (en) Mainz-Laubenheim (en) Mainz-Lerchenberg Mainz-Marienborn (en) Mainz-Neustadt (en) Mainz-Oberstadt (en) Mombach (en) Weisenau (en) | ||||||||||
Població humana | |||||||||||
Població | 220.552 (2022) (2.256,75 hab./km²) | ||||||||||
Geografia | |||||||||||
Superfície | 97,73 km² | ||||||||||
Banyat per | Rin i Main | ||||||||||
Altitud | 89 m | ||||||||||
Limita amb | |||||||||||
Dades històriques | |||||||||||
Creació | 12 aC | ||||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||||
Organització política | |||||||||||
• Cap de govern | Nino Haase (en) (2023–) | ||||||||||
Membre de | |||||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||||
Codi postal | 55116–55131 i 55001–55131 | ||||||||||
Prefix telefònic | 06131 i 06136 | ||||||||||
Codi NUTS | DEB35 | ||||||||||
Clau de municipalitat alemanya | 07315000 | ||||||||||
Altres | |||||||||||
Agermanament amb | |||||||||||
Lloc web | mainz.de | ||||||||||
Tanca
Magúncia és un centre administratiu, cultural i econòmic important. Té universitat des del 1477 i és la seu de la cadena de televisió oficial alemanya ZDF. Manté una forta rivalitat amb la ciutat de Wiesbaden (Hessen) situada enfront de Magúncia a l'altra riba del Rin.
Han estat mestres de capella de la seva catedral famosos compositors, entre els quals hi va haver Georg Viktor Weber (1838-1911) i Georg Vierling, que ho fou l'any 1852.