Marquès de Sade
escriptor francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de marquès de Sade (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre de 1814), va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre. També se li atribueixen Les 120 jornades de Sodoma, La filosofia al tocador, La nova Justine i Juliette. En les seves obres, són característics els antiherois, protagonistes de violacions llibertines i de dissertacions amb les quals, mitjançant sofismes, justifiquen cínicament els seus actes.
“Retrat del Marquès de Sade” de Charles-Amédée-Philippe van Loo (c. 1761). | |
Nom original | (fr) Donatien-Alphonse-François Sade |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 juny 1740 París |
Mort | 2 desembre 1814 (74 anys) Saint-Maurice (França) |
Causa de mort | Malaltia infecciosa |
Sepultura | Hospici de Charenton |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Formació | Liceu Louis-le-Grand |
Es coneix per | Obres literàries |
Activitat | |
Camp de treball | Ètica, estètica, filosofia política, prosa i filosofia |
Ocupació | novel·lista, dramaturg, filòsof, escriptor |
Període | Il·lustració |
Partit | independent |
Gènere | Erotisme, filosofia, prosa i ficció gòtica |
Moviment | Filosofia occidental |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Famille de Sade (fr) |
Cònjuge | Renée-Pélagie de Sade |
Fills | Armand de Sade, Louis-Marie de Sade, Madeleine Laure de Sade |
Pares | Jean-Baptiste de Sade i Marie Eleonore de Maillé |
Condemnat per | sodomia |
|
Va ser empresonat per l'absolutisme, per l'Assemblea Revolucionària i pel règim napoleònic, i va passar trenta anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. També va figurar en les llistes de la guillotina.
Va protagonitzar diversos incidents que es van convertir en grans escàndols. En vida, i després de mort, l'han perseguit nombroses llegendes.
Quan va morir era conegut com l'autor de la «infame» novel·la Justine. Per aquesta novel·la, va passar els darrers anys de la vida tancat al manicomi de Charenton i va ser prohibida. Però, va circular de manera clandestina durant tot el segle xix i la primera meitat del segle xx, i va influir en diferents novel·listes i poetes, com ara Flaubert, que en privat l'anomenava «el gran Sade», Dostoievski, Apollinaire, que va rescatar la seva obra de l'«infern» de la Biblioteca Nacional de París, o Rimbaud.[1] Breton i els surrealistes el van proclamar «el diví marquès» i encara avui la seva obra desperta els més grans elogis i les més grans repulses. Georges Bataille, entre d'altres, va qualificar la seva obra d'«apologia del crim».[2]