Melitó de Canterbury
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mel·lit o Mel·lit de Canterbury,[4] també anomenat Mel·litó,[5] o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons. Des de la seva mort l'any 624, Mel·lit va ser venerat com a sant.[6]
Vitrall de Sant Mel·lit a l'església de Santa Maria d'Essex. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Melito segle VI Península itàlica |
Mort | 24 abril 624 Canterbury |
Sepultura | St. Augustine Abbey (Canterbury); restes desaparegudes al segle XVI |
Arquebisbe de Canterbury | |
619 – 24 abril 624 ← Llorenç de Canterbury – Just de Canterbury → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |
Bisbe de Londres | |
604 – – Cedd (en) → Diòcesi: bisbat de Londres | |
Abat | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, missioner |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Consagració | Agustí de Canterbury |
Bisbe i confessor | |
Celebració | Església catòlica,[1] Església Ortodoxa, Comunió Anglicana,[2][3] |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Canterbury |
Festivitat | 24 d'abril[1] |
Iconografia | Com a bisbe |
Va arribar al 601 amb un grup de clergues enviats per augmentar la missió, i va ser consagrat com a bisbe de Londres l'any 604. Mel·lit va ser el destinatari d'una famosa carta del papa Gregori el Gran coneguda com a Epístola a Mel·lit, preservada en una obra posterior del cronista medieval Beda, que suggereix que la conversió dels anglosaxons havia d'emprendre gradualment i integrar els costums i rituals pagans. L'any 610, Mel·lit va tornar a Itàlia per assistir a un consell de bisbes, i va tornar a Anglaterra amb un carregament de cartes papals per alguns dels missioners.
Mel·lit va ser obligat a exiliar-se de Londres pels successors pagans del seu mecenes, el rei Sæberht d'Essex, després de la mort d'aquest cap a l'any 616. L'altre mecenes de Sant Mel·lit, el rei Æthelberht de Kent, va morir al voltant de les mateixes dates, el que el va obligar a buscar refugi a la Gàl·lia. Mel·lit va tornar a Anglaterra l'any següent, després que el successor d'Etelbert (Æthelberht) es convertís al cristianisme, però no va poder tornar a Londres, ja que els seus habitants seguien essent pagans. Mel·lit va ser consagrat com a arquebisbe de Canterbury l'any 619. Durant el seu exercici, presumptament, va salvar la catedral i gran part de la ciutat, de manera miraculosa, d'un incendi.