Memòria d'ordinador
From Wikipedia, the free encyclopedia
La memòria és l'espai d'entrada / sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements principals del maquinari d'un ordinador.[1]
La unitat central de processament (CPU) d'un ordinador és el que manipula les dades mitjançant la realització de càlculs. A la pràctica, gairebé tots els ordinadors utilitzen una jerarquia d'emmagatzematge,[2] que posa a prop de la CPU opcions d'emmagatzematge ràpides, però cares i petites, i opcions més lentes però més grans i econòmiques. Generalment s'anomenen les tecnologies volàtils ràpides (que perden dades quan s'apaguen) com a memòria, mentre que es coneix com a tecnologies persistents més lentes les de emmagatzematge.
Actualment, quan es parla de memòria a seques ens referim a la memòria d'accés aleatori (RAM), un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d'emmagatzemament temporal.[3][4] Igualment, quan parlem d'emmagatzemament normalment ens referim a dispositius d'emmagatzemament massiu, dispositius més lents que la memòria d'accés aleatori però d'una naturalesa més permanent. Per exemple, dispositius magnètics com els discs durs, discs òptics, etc. Històricament, a memòria i emmagatzemament se'ls anomenava respectivament emmagatzemament primari i emmagatzemament secundari.
La memòria primària la gestiona el sistema operatiu mitjançant la gestió de la memòria.