![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Linear_B_Mus%25C3%25A9e_arch%25C3%25A9ologique_de_Myc%25C3%25A8nes.jpg/640px-Linear_B_Mus%25C3%25A9e_arch%25C3%25A9ologique_de_Myc%25C3%25A8nes.jpg&w=640&q=50)
Micènic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El micènic és la forma de grec més antiga documentada. Es parlà a la Grècia continental i a Creta entre els segles XVI i XI aC, abans de la invasió dòrica. Es conserva en inscripcions en lineal B, un sistema d'escriptura inventat a Creta abans del segle xiv aC. La major part d'aquestes inscripcions són fetes sobre tauletes de fang i trobades a Cnossos i Pilos. El nom micènic ve de Micenes, el primer dels palaus que es van excavar. Les tauletes van romandre sense desxifrar durant molt de temps i es van tractar de relacionar amb moltes llengües, fins que Michael Ventris va trobar-ne el significat el 1952 i va demostrar, sense dubtes, que la llengua que transcrivien era una forma arcaica de grec.
Μυκηναϊκή ελληνική ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua i llengua antiga ![]() |
Ús | |
Autòcton de | antiga Grècia ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Lineal B ![]() |
Estudiat per | micenologia ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | gmy ![]() |
Glottolog | myce1241 ![]() |
Linguist List | gmy ![]() |
IETF | gmy ![]() |
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |
Els texts de les tauletes són principalment llistes i inventaris. No n'ha sobreviscut narrativa en prosa, i encara menys mites o poesia. Tot i això, d'aquests inventaris, se'n pot deduir molt de la gent que els va produir, del període micènic i, fins i tot, de l'anomenada edat fosca grega.
Al contrari que les varietats posteriors de grec, el micènic podria haver tingut set casos gramaticals: nominatiu, genitiu, acusatiu, datiu, vocatiu, instrumental i locatiu. Aquests dos últims van caure en desús gradualment.