Miquel Ferrer i Garcés
advocat i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miquel Ferrer i Garcés(Aitona, Segrià, 1817 - Lleida, 1896[1]) fou un advocat i polític català,[2] germà del prestigiós metge Ramon Ferrer i Garcés. Diputat a Corts i governador civil de Barcelona durant el sexenni democràtic.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1817 Aitona (Segrià) |
Mort | 1892 (74/75 anys) |
Governador civil de Barcelona | |
24 febrer 1873 – 7 juliol 1873 ← Eduardo de la Loma y Santos – Manuel Salavera Carrión → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Lleida | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat |
Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Membre del Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, participà en la revolució de 1868, i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec des del qual donà suport la Proclamació de l'Estat Català de Baldomer Lostau del 5 al 7 de març de 1873. Poc després fou nomenat director general d'Instrucció Pública i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomfà la restauració borbònica el 1874 es retirà a la vida privada.