Mètode empíric
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives. El terme empíric deriva del grec antic (Aristòtil utilitzava la reflexió analítica i el mètode empíric com a mètodes per construir el coneixement) d'experiència, έμπειρία, que al seu torn deriva de έυ (a) i πεἳρα (prova) : en proves, és a dir, portant a terme l'experiment. Per tant les dades empíriques són extretes de les proves encertades i els errors, és a dir, d'experiència. La seva aportació al procés de recerca és resultat fonamentalment de l'experiència. Aquests mètodes possibiliten revelar les relacions essencials i les característiques fonamentals de l'objecte d'estudi, accessibles a la detecció sensoperceptual, a través de procediments pràctics amb l'objecte i diversos mitjans d'estudi. La seva utilitat destaca en l'entrada en camps inexplorats o en aquells en els quals destaca l'estudi descriptiu.