Neuroestimulació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La neuroestimulació és la modulació intencionada de l'activitat del sistema nerviós mitjançant mètodes invasius (per exemple,microelectrodes) o no invasius (p. Ex., Estimulació magnètica transcranial o estimulació elèctrica transcranial, TES, com tDCS oestimulació de transcranial alterna, tACS). La neuroestimulació sol referir-se als enfocaments electromagnètics de la neuromodulació. Els elèctrodes s'utilitzen com una interfície que estimula el teixit per restaurar la sensació, com ara un implant coclear en el cas del sistema auditiu, o per a controlar òrgans individuals, per exemple, el cor amb un marcapassos cardíac.[1]