Neutrí
partícula subatòmica de tipus fermiònic sense càrrega i espín ½ / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2. El fet de tenir espín fraccionari fa que els neutrins formin part de la família de partícules anomenada fermions, i dins d'aquesta, al grup dels leptons, que es caracteritzen per no estar sotmesos a la interacció forta. Tampoc interactuen amb la força electromagnètica, només ho fan amb la gravetat i amb la interacció feble. Atès que rarament interactuen amb alguna cosa, ha estat molt difícil detectar-los.[1][2]
El primer ús d'una cambra de bombolles d'hidrogen per a detectar neutrins, el 13 de novembre de 1970. Un neutrí colpeja un protó en un àtom d'hidrogen. La col·lisió es va donar en el punt en què tres esteles emanen a la dreta de la fotografia. | |
Classificació | leptó i neutral particle (en) |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Grup | Leptó |
Generació | Primera, segona i tercera |
Interaccions | Feble i gravetat |
Símbol | ν |
Antipartícula | Antineutrí ν |
Teorització | Wolfgang Pauli, 1930 (el neutrí electrònic) |
Descoberta | Clyde Cowan, Frederick Reines, 1956 (el neutrí electrònic) |
Tipus | 3: neutrí electrònic, neutrí muònic i neutrí tauònic |
Massa | Petita, però no nul·la. |
Desintegració en | cap valor |
Càrrega elèctrica | 0 e |
Espín | 1⁄2 |
Hipercàrrega feble | −1 |
B − L | −1 |
X | −3 |
Supercompanya | Sneutrí |
És la segona partícula més abundant de l'univers, després dels fotons, trilions de neutrins ens travessen cada segon sense afectar-nos. Es coneixen tres tipus, o sabors, de neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, simbolitzats com , i , respectivament. Un dels aspectes més estranys dels neutrins és que oscil·len entre els tres sabors mentre viatgen, és a dir, no tenen un sabor fix sinó que van canviant entre els tres coneguts.[1]
Durant molts anys els neutrins havien estat considerats com a partícules sense massa, una sèrie d'experiments fets a finals dels anys 90, com Super-Kamiokande, SNO, KamLAND i MINOS, van demostrar que la seva massa no és nul·la. Fins a la data, no es coneix el valor exacte de la massa dels neutrins, però existeixen cotes superiors que indiquen que les seues masses són molt menudes.[3] La seva velocitat és molt propera a la velocitat de la llum, però encara no ha estat determinada amb exactitud.[1]
Hi ha molts processos a la natura que generen neutrins. Per exemple, es produeixen a les reaccions nuclears, al Sol, a la desintegració de partícules a la Terra o a les explosions d'estrelles. A causa de la seva naturalesa elusiva, encara no són prou coneguts. Experiments recents suggereixen que hi podria haver un quart tipus de neutrí, el neutrí estèril i també se sospita que els neutrins mateixos podrien ser la seva antipartícula, si això es confirma haurien participat en les primeres etapes de l'univers, just després del Big Bang, quan la quantitat de matèria va sobrepassar la quantitat d'antimatèria per tal de poder existir.[1]