Pacià de Barcelona
bisbe de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390)[1][2] fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.[3] Mort en avançada edat durant el regnat de l'emperador Teodosi el Gran, fou també un dels autors del cristianisme primitiu.[4] Per aquesta raó és considerat un dels Pares de l'Església, en l'àmbit llatí. Tanmateix, és el primer autor nascut en terres de l'actual Catalunya, del qual se'n coneix el nom i se'n conserven obres. L'any 2023, un estudi de Jesús Alturo i Perucho i Tània Alaix i Gimbert ha vist ens els escrits de Pacià de Barcelona els primers batecs del català quan fa servir termes com ceruulus 'cérvol' o subinde 'sovint' o utilitza l'expressió si te placet per 'si us plau', entre moltes d'altres.[5][6]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 310 (Gregorià) Barcelona |
Mort | c. 390 (79/80 anys) Barcelona |
Sepultura | Església dels Sants Just i Pastor |
Bisbe arquebisbat de Barcelona | |
← Pretextat de Barcelona – Lampi → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
Període | Imperi Romà |
Enaltiment | |
Festivitat | 9 de març |
És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'Ortodoxa. La seva festivitat se celebra el dia 9 de març.[2]
Les seves data i lloc de naixement són desconeguts, es considera que va néixer a la ciutat de Bàrcino o bé a la seva àrea d'influència, en el si d'una família benestant. Rebé una àmplia formació de caràcter clàssic.[1] Al llarg de la seva vida es va casar i va tenir un fill, Luci Flavi Dextre, que fou també escriptor, i esdevingué funcionari de l'emperador Teodosi, amb el càrrec de gran camarlenc.[7][1] Va ser escollit bisbe de Barcelona probablement el 365, o bé el 373,[2] i hauria succeït a Pretextat, primer bisbe documentat de la ciutat, que va assistir al concili de Sàrdica de 343.
Jeroni d'Estridó, a De viris illustribus (obra dedicada a Dextre, el fill de Pacià), escrigué sobre ell, lloant-ne l'eloqüència, la castedat i la santedat de vida.