Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat bé cultural d'interès nacional^[1][2] que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or. Des del 2016, és la seu de l'Institut Ramon Llull.^[1][3][4][5]

Infotaula edifici Palau del Baró de Quadras
Façana de la Diagonal
Dades
Tipus	Palau
Part de	Quadrat d'Or
Arquitecte	Josep Puig i Cadafalch
Artista	ceràmica vidrada: Mario Maragliano i Navone; forja: Manuel Ballarín i Lancuentra; mosaic romà: Lluís Bru i Salelles; obra escultòrica: Alfons Juyol i Bach; obra escultòrica: Eusebi Arnau i Mascort
Cronologia
1904 – 1906	construcció
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Avinguda Diagonal, 373 i Rosselló, 279
41° 23′ 48″ N, 2° 09′ 41″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	41-MH
Codi BIC	RI-51-0004202
Id. IPAC	45
Id. Barcelona	1470
Activitat
Ocupant	Institut Ramon Llull (2016) Museu de la Música de Barcelona (1980–2001)
Lloc web	llull.cat…

Història

El 1882, el comerciant Bonaventura Babot i Guillermó, natural d'Ordino (Andorra),^[6] va demanar permís per a construir un edifici d'habitatges al carrer del Rosselló,^[7] aleshores al terme municipal de Gràcia, i el 1884, el va vendre a l'industrial Josep Quadras i Prim (Vic, 1822-Barcelona, 1901).^[8][9] A la seva mort, fou heretat pel seu fill Manuel Quadras i Feliu (†1927), primer baró de Quadras, casat amb Joana Veiret i Xipell.^[8] El 1902 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch,^[7] que poc abans ja havia projectat la seva residència a Massanes (vegeu Mas de Quadras).^[10] Les obres es van efectuar entre 1903 i 1906^[11] i hi intervingueren els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, Manuel Ballarín (forja), Lluís Bru (mosaic romà) i Mario Maragliano (ceràmiques).

El 1980, el palau va ser reformat per tal d'instal·lar-hi el Museu de la Música, que hi romandria fins al 2001, any en què es traslladà a la Zona Franca per arribar l'any 2007 a L'Auditori.^[12] Entre el 16 de juny del 2003 fins al juliol del 2013, acollí la seu social de la Casa Àsia.^[1]

La darrera restauració es va realitzar durant el darrer semestre del 2015. L'equip format per l'arquitecte Àngel Gil i els restauradors Anna González i Josep Pasqual van intervenir sobre elements de pedra, mosaics, rajoles, esgrafiats i enteixinat, així com sobre les reixes de ferro forjat, la porta de fusta del carrer del Rosselló i els llums de bronze.^[13]

Descripció

El palau segueix l'esquema típic dels edificis de l'Eixample: la planta principal era per a ús dels propietaris i la resta de pisos per a lloguer.^[14] El seu interès rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants.^[1]

La façana principal a la Diagonal, molt formal i representativa, és un exemple de la característica de Puig i Cadafalch de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec, etc.).^[14] L'entrada per a carruatges que dona a l'escala monumental d'accés al principal és l'eix vertebrador de la residència, una herència dels palaus gòtics barcelonins.^[14] La importància de l'entrada dels senyors queda palesa en la rica decoració de l'escala i els vitralls de la claraboia i en el paviment de mosaic romà amb font de pedra inclosa. La seva situació central genera un anell de circulacions al seu voltant que resol la distribució del pis principal. Les impressionants reixes de forja de la planta baixa, tant la que dona a la Diagonal com la del carrer del Rosselló, són obra del mestre Manuel Ballarín.^[14] Les sales d'aquesta banda estaven destinades a rebre visitants. Amb un disseny molt heterogeni, però molt representatiu de la manera de fer de Puig i Cadafalch, es repeteix l'ús d'elements escultòrics goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència de l'arquitectura islàmica.^[14]

La façana posterior al carrer del Rosselló és més convencional, amb una decoració floral al llarg de la tribuna correguda lateralment (tres balcons) i vertical (quatre plantes),^[14] que recorda l'estil Sezzesion vienès. Les estances d'aquesta banda eren destinades a la vida familiar i domèstica, i s'hi troba més detall en la decoració dels motius florals dels estucs, que omplen les parets de fulles. Uns grans pilars suporten els enormes capitells jònics, plens de motius vegetals i florals, a l'estil de les Arts & Crafts angleses, davant de la gran xemeneia, símbol d'allò domèstic.^[14] Cal destacar-hi els magnífics treballs de fusteria, amb els rics i complexos teginats que cobreixen els sostres i els paviments de diverses fustes amb dibuixos geomètrics.^[14]

Galeria d'imatges

• 
  Detall entrada de la Diagonal
• 
  Mansardes d'estil nord-europeu
• 
  Detall floral sobre paret, planta noble.
• 
  Columnes sala modernista, banda de la Diagonal
• 
  Pati interior amb font de pedra
• 
  Mosaic del vestíbul.
• 
  Detalls decoratius del vestíbul
• 
  Simbologia catalanista pròpia del Modernisme
• 
  Detall escultòric
• 
  Façana del carrer del Rosselló
• 
  Interior sala modernista, banda del carrer del Rosselló
• 
  Xemeneia de la sala Rosselló

Vegeu també

• Masoveria del Mas de Quadras
• Filatura d'estam de Tomàs Coma

Referències

1. «Palau del Baró de Quadras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. «Palau del Baró de Quadras». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
3. «L'edifici modernista Palau Baró de Quadras, seu de l'Institut Ramon Llull, obre al públic». betevé, 23-02-2016.
4. «El Palau Baró de Quadras, una joya modernista barcelonesa que se abre al público». La Vanguardia, 24-02-2016.
5. «El Palau Baró de Quadras obre les seves portes per la Mercè». Institut Ramon Llull, 24-09-2016.
6. «La Selipedo-bovinera. SOCIEDAD CATALANA DE SEGUROS Á PRIMAS FIJAS POR LA MORTALIDAD Ó INUTILIZACION DE GANADOS». Gaceta de Madrid, 28-10-1878, pàg. 282.
7. «Diagonal 192 (actual 373) i Rosselló 177 (actual 279). Tomás Biosca en representació d'Antonio Cuadras. Elevar una petita part del terrat que dona a la Diagonal (Palau del Baró de Quadras)». Eixample 9459/1898. AMCB.
8. Cabana, 1992.
9. de Querol de Quadras, 2018, p. 128-129.
10. «CAPELLA I CASTELL DE LA BARONIA DE QUADRES». Massanes.
11. Palau del Baró de Quadras - Lloc web oficial
12. «Unas 5.000 personas acuden a la inauguración del Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona». La Vanguardia, 10-03-2007.
13. «Conclou la restauració del vestíbul del Palau Baró de Quadras, seu de l'Institut Ramon Llull». Institut Ramon Llull, 12-01-2016.
14. Sierra Fernàndez, Pau; Miralles Jori, Roger. El Palau Baró de Quadras. Institut Ramon Llull, 01-2014.

Bibliografia

• Cabana, Francesc «Tomàs Coma i els Quadras». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
• Castillo, Maria Josep «Inauguració de les noves gàrgoles de la Capella del Sagrament». Fonts: butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, 48, 2011, pàg. 23-25. ISSN: 2385-3689.
• Permanyer, Lluís «La remodelación del Museu de Música de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-1988.
• de Querol de Quadras, Borja «Tres edificios parlantes». Paratge: quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia i nobiliària, 31, 2018, pàg. 125-140. ISSN: 1130-3395.
• Taulé Estruch, Marc «Palau del Baró de Quadras». UPCommons, 2005.

Enllaços externs

• Palau del Baró de Quadras - Lloc web oficial
• «Palau del Baró de Quadras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Palau Baró de Quadras Manuel de Cuadras Feliu». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau del Baró de Quadras». UPCommons.