Partició de l'Imperi Otomà
From Wikipedia, the free encyclopedia
La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial. L'enorme conglomerat de territoris i poblacions anteriorment governades pel soldà de l'Imperi Otomà es dividí en unes quantes nacions noves.[1]
Tipus | partició | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 30 octubre 1918 - 1r novembre 1922 | ||
Causa | Primera Guerra Mundial | ||
La partició fou planejada des dels primers dies de la guerra,[2] encara que els adversaris de l'Imperi Otomà, coneguts com a aliats, estaven en desacord sobre els seus contradictoris propòsits de postguerra i feien diversos acords dobles i triples.[3] Després de l'ocupació d'Istanbul per part de tropes britàniques i franceses, el novembre de 1918, el govern otomà s'esfondrà completament i signà el tractat de Sèvres el 1920. Tanmateix, la Guerra d'Independència turca forçà els antics aliats a retornar a la taula de negociacions abans que el tractat es pogués ratificar. Els aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el tractat de Lausana el 1923, que substituïa el tractat de Sèvres i consolidava bona part de les qüestions territorials. Es va negociar posteriorment una qüestió no resolta en la Societat de Nacions el 1925
La partició comportà la creació del món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí mandats a França sobre Síria i el Líban, i concedia els mandats del Regne Unit sobre Mesopotàmia i Palestina (que fou posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a l'península Aràbiga es convertiren en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.