Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, rus: Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia. Era un partit socialista, que volia una societat igualitària, sense classes socials ni propietat privada, és a dir, un nou sistema polític. Dins del partit hi havia dues tendències, els bolxevics i els menxevics.
Российская социал-демократическая рабочая партия
| |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | РСДРП | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia política | socialisme socialdemocràcia marxisme | ||||
País d'origen | Imperi Rus | ||||
Història | |||||
Creació | 1898 | ||||
Data de dissolució o abolició | 6 de març de 1918 | ||||
Reemplaçat per | 1917 (les fraccions bolxevic i menxevic se separaren formant dos partits independients), 1918 (el POSDR (Bolxevic) es refunda en el Partit Comunista Rus (Bolxevic)) | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
1r març 1898 (Julià)-3 març 1898 (Julià) | 1st Congress of the Russian Social Democratic Labour Party (en) | ||||
10 abril 1906 (Julià)-25 abril 1906 (Julià) | IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||||
12 abril 1905 (Julià)-27 abril 1905 (Julià) | III Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||||
17 juliol 1903 (Julià)-10 agost 1903 (Julià) | II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||||
30 abril 1907 (Julià)-19 maig 1907 (Julià) | V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Lenin (1903–1905) Iuli Màrtov (1905–1917) Pàvel Akselrod (1917–1924) | ||||
Òrgan de premsa | Iskra, Pravda | ||||
Format per | |||||
Afiliació internacional | Segona Internacional (1898-1915) | ||||
Fou fundat a Minsk en Congrés de 1898 quan es van reunir diverses organitzacions marxistes "Unions de Lluita", de Sant Petersburg, Moscou, Kíev, Jekaterinoslav (Dniprò) i la "Unió General Socialdemòcrata Jueva" (Bund). A aquest Congrés van assistir nou delegats que van aprovar i van publicar un Manifest fundacional.