Peitoví
From Wikipedia, the free encyclopedia
El peitoví[1] o peitaví és una varietat del peitoví-saintongès,[2] llengua d'oïl de la família de les llengües romàniques parlada a l'antiga regió francesa del Poitou, als departaments de la Vendée, Deux-Sèvres (llevat el nord del Thouarsès), la Viena (llevat algunes comunes occitanes del sud i el Nord-Loudunès), el Sud del Loira Atlàntic (país de Retz), i el nord-oest de la Charente (Ruffécois,[3] i la zona d'oïl del Confolentès: Le Bouchage i part de Pleuvila),[4] l'extrem nord del Charente Marítim (illa de Ré,[5] nord de l'Aunis[6] regions de Loulay i d'Aulnay),[7] així com algunes comunes de l'extrem sud-oest de l'Indre (entre Le Blanc,[8] Bélâbre i Argenton-sur-Creuse).
Poetevin | |
---|---|
Tipus | variació lingüística |
Ús | |
Autòcton de | Viena, Deux-Sèvres, Vendée, Sud del Loira Atlàntic (país de Retz), Nord-oest de la Charente (Ruffécois i zona d'oïl del Confolentès), extrem nord del Charente Marítim (Ré, Nord Aunis, Loulay, Aulnay), Sud-oest de l'Indre. |
Estat | França |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües d'oïl poiteví-saintongès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
Glottolog | poit1240 |
Linguist List | fra-poi |
Endangered languages | 3269 |
Entre gener de 2007 i gener de 2010 el peitoví va aparèixer en la llista de llengües de França, llengua d'oïl, al web de la Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França (DGLFLF), igual que el saintongès i desaparegué el peitoví-saintongès. Tanmateix, a principis de 2010 el peitoví-saintongès reaparegué a la llista de llengües de França, llengües d'oïl, al web de la Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França (DGLFLF) sota l'expressió "peitoví-saintongès [en les seves dues varietats: peitoví i saintongès]".[9]