Pelai Martínez i Paricio
arquitecte català (1898-1978) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978) fou un arquitecte català. Titulat l'any 1920, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya.
El 1925 va ser nomenat Catedràtic Auxiliar de Projectes de l'Escola de Barcelona i el 1942 en va obtenir la Càtedra. A l'Exposició Universal del 1929 va guanyar el concurs del Palau de les Arts Gràfiques amb l'obra brunelleschiana, juntament amb Raimon Duran i Reynals, i va dirigir les obres del Palau de l'Agricultura.[1]
Bona part de la seva obra la va realitzar a l'Alt i el Baix Empordà, a la Costa Brava i a la ciutat de Figueres, d'on va ser arquitecte municipal interí. També va exercir d'arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà durant diverses dècades. A la seva ciutat natal són remarcables l'escalinata del Parc Bosc, la Casa Cordomí/Canet a la Rambla i el monument a Pep Ventura.[1] Construí obres a Figueres, S'Agaró, el golf de Roses, Cadaqués (Hotel Rocamar).[2][3] També s'encarregà de les obres del Celler Cooperatiu d'Espolla, inaugurat el 1931.[4]
A l'Arxiu Històric de Figueres es conserva el fons que prové del despatx de l'arquitecte. Consta de 1069 projectes datats entre 1933 i 1976, juntament amb un fons de 160 fotografies en blanc i negre, i color.[1]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads