Petó
tocar amb els llavis, normalment per expressar amor o afecte / From Wikipedia, the free encyclopedia
El petó,[lower-alpha 1] bes[lower-alpha 2] o besada[lower-alpha 3] és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.[1] El petó pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos, amb diversos significats, en particular si es fa en públic; pot ser un comportament social, afectuós o amorós. La mà, la galta i el front es troben entre els llocs on es col·loquen tradicionalment els llavis a Europa i l'Amèrica del Nord. Tot i així, segons el país i la cultura es farà de diferents maneres; en algunes zones la salutació a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que els desconeguts es saluden verbalment.
A la Catalunya del Nord es manté la forma etimològica potó[lower-alpha 4] i en català nord-occidental potxó,[lower-alpha 5] mentre que en alguns subdialectes del valencià s'empra de forma oral besà. Hom parla de besar, fer un petó o apotxonar i, quan se'n fan diversos, petonejar. Les onomatopeies «muà», «muac», «txuic» i «xuic» imiten en català el so que produeix l'acció de besar.[2]
L'estudi científic del petó s'anomena filematologia (del grec antic φίλημα, phílēma, «petó»), i explora els aspectes tant fisiològics com socials i culturals dels petons.[3] El terme grec φίλημα es deriva del verb phileīn (φιλεῖν, «estimar»); originalment no hi havia una paraula separada per a «petó».[4]
« | Però, què és un petó? Un jurament fet una mica més a prop, un pacte més precís, una confessió que vols segellar, un apòstrofe rosat col·locat entre les paraules "t'estimo"; un secret que es parla a la boca, un instant d'infinit que té el zumzeig d'una abella entre les plantes, una comunió que té el gust d'una flor, un mitjà per poder respirar una mica el cor i assaborir l'ànima a flor del llavi. | » |
— Edmond Rostand, Cirano di Bergerac |