Philipp Mainländer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Philipp Mainländer (5 d'octubre del 1841, Offenbach, Estat Popular de Hesse, Alemanya - 1 d'abril del 1876, Offenbach) va ser un poeta i filòsof alemany. Nascut com a Philipp Batzar, més tard es va canviar el cognom per Mainländer, en honor de la seva ciutat natal, Offenbach am Main.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Philipp Batz 5 octubre 1841 Offenbach am Main |
Mort | 1r abril 1876 (34 anys) Offenbach am Main |
Causa de mort | Suïcidi (Penjament ) |
Dades personals | |
Formació | Kreuzschule |
Activitat | |
Ocupació | poeta, filòsof |
Influències | |
Obra | |
Localització dels arxius |
Mainländer va sostenir que el principi del temps corresponia a la mort de Déu i de l'espiritualitat. Va defensar la virginitat i el suïcidi com a mitjans per minimitzar la creació de vida i nou patiment.
A la seva obra central, Die Philosophie der Erlösung ("La filosofia de la redempció") —d'acord amb Theodor Lessing, "potser el sistema més radical de pessimisme conegut de la literatura filosòfica"—,[1] publicada un dia abans que se suïcidés, Mainländer proclama que no hi ha un sentit més alt de la vida i que "la voluntat, encesa per la percepció que no ser és millor que ser, és el més alt principi de tota moral".[2]