Pintura medieval
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme pintura medieval designa les produccions pictòriques de l'art medieval. L'edat mitjana és un període històric que té validesa fonamentalment per a la civilització occidental (segle v al segle xv). En les civilitzacions no occidentals es va desenvolupar contemporàniament, tot i que sense relació entre si, l'art pictòric, sobretot a l'Extrem Orient (pintura xinesa, pintura japonesa...), i també en zones de l'Amèrica Precolombina (cultura maia). L'art islàmic va estar molt més directament vinculat a l'art occidental, i tingué una àmplia presència al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica (des del segle vii) i a la península Ibèrica (des del segle viii, l'art andalusí), però la pintura islàmica no tingué (per raons religioses com la prohibició de representar figures humanes) un desenvolupament comparable al de l'art cristià a partir de la pintura paleocristiana (art paleocristià).
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tot i que es poden rastrejar alguns vagues records o elements de continuïtat de la pintura medieval respecte a l'art clàssic grecoromà (com ara el drapejat de les figures o algunes convencions de representació del cos humà), el que hi predomina és una radical discontinuïtat entre tots dos, i en ressalten els forts trets de la personalitat pròpia del període.
La pintura medieval és sobretot una pintura religiosa exceptuant certs casos, que es fan més nombrosos al final de l'edat mitjana (retrats, sobretot com a donants que apareixen en una composició principalment religiosa). La representació del paisatge sol limitar-se al fons de les composicions, que en moltes ocasions es limita a un color pla (daurat, que simbolitza l'eternitat) o s'omple amb figures de manera gairebé obsessiva (horror vacui) que s'amunteguen en el primer pla, es juxtaposen en horitzontal o fins i tot en vertical, sense buscar efectes de profunditat. No es fa servir la perspectiva geomètrica fins als períodes finals (s'insinua en el gòtic amb escorços imperfectes de mobles o arquitectures i culmina amb el seu estudi matemàtic conscient en el Renaixement), i la perspectiva aèria hi és del tot absent. Sol usar-se la perspectiva jeràrquica, en què es representa amb major grandària la figura més important en rang teològic o social, sense consideració de la seva ubicació en l'espai. És molt important la utilització de símbols i un complex llenguatge iconològic.