Pitàgores
filòsof i matemàtic grec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pitàgores (grec antic: Πυθαγόρας ὁ Σάμιος) (Samos, 586 aC ↔ 569 aC - Metapont, dècada del 490 aC)[lower-alpha 1] o Pitàgoras[lower-alpha 2] (grec antic: Πυθαγόρας, Pithagoras; final del segle vi aC[lower-alpha 3] va ser un filòsof i matemàtic grec.
Per a altres significats, vegeu «Pitàgores (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Πυθαγόρας ὁ Σάμιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Πυθαγόρας 586 aC ↔ 569 aC Samos (Grècia) |
Mort | dècada del 490 aC Metapont (Itàlia) |
Dades personals | |
Religió | Pitagòrics |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria, matemàtiques, ètica, política, filosofia, astronomia, música i metafísica |
Ocupació | matemàtic, escriptor, musicòleg, polític, filòsof, teòric musical |
Període | Antiga Grècia i filosofia grega |
Moviment | Pitagòrics i filosofia occidental |
Professors | Anaximandre, Aristòclia, Hermodamas, Ferecides de Siros i Tales de Milet |
Alumnes | Filolau i Empèdocles |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Teano |
Fills | Mnèsarc de Crotona, Telauges, Damo, Mia, Arignota de Samos |
Pare | Mnèsarc |
Els seus ensenyaments polítics i religiosos eren ben coneguts a la Magna Grècia i van influir en les filosofies de Plató, Aristòtil i, a través d'elles, la filosofia occidental. El coneixement de la seva vida està entelat per la llegenda, però sembla que era fill de Mnèsarc,[3][4] un gravador de joies a l'illa de Samos. Els erudits moderns discrepen de l'educació i les influències de Pitàgoras, però sí que coincideixen a dir que, cap al 530 aC, va viatjar a Crotona, al sud d'Itàlia,[5][3][6][7] on va fundar una escola en la qual els iniciats juraven guardar el secret i vivien un estil de vida comunitari i ascètic. Aquest estil de vida comportava una sèrie de prohibicions dietètiques, que tradicionalment es deia que incloïen el vegetarianisme, tot i que els estudiosos moderns dubten que mai defensés el vegetarianisme complet.
L'ensenyament més segur identificat amb Pitàgoras és la metempsicosi,[8][9][10][11][12][13] o «transmigració de les ànimes», que sosté que tota ànima és immortal i, en morir, entra en un nou cos.[8][12] Potser també va idear la doctrina de la musica universalis, que sosté que els planetes es mouen segons equacions matemàtiques i, per tant, ressonen per produir una simfonia inaudible de la música. Els estudiosos debaten si Pitàgoras va desenvolupar els ensenyaments numerològics i musicals que se li atribueixen, o si aquests ensenyaments van ser desenvolupats pels seus seguidors, particularment Filolau de Crotona. Després de la decisiva victòria de Crotona sobre Síbaris cap al 510 aC, els seguidors de Pitàgoras van entrar en conflicte amb els partidaris de la democràcia i es van cremar les cases de reunions pitagòriques. Pitàgoras podia haver estat assassinat durant aquesta persecució o haver escapat a Metapont, on finalment va morir.
A l'antiguitat, a Pitàgoras se li atribuïen molts descobriments matemàtics i científics, inclosos el teorema de Pitàgoras, l'afinació de Pitàgoras, els cinc sòlids regulars, la Teoria de les Proporcions, l'esfericitat de la Terra i la identitat de les estrelles del matí i del vespre, com el planeta Venus. Es va dir que va ser el primer home a dir-se filòsof ('amant de la saviesa') i que va ser el primer a dividir el globus en cinc zones climàtiques. Els historiadors clàssics debaten si Pitàgoras va fer aquests descobriments i molts dels èxits que se li van atribuir probablement es van originar abans o els van fer els seus col·legues o successors. Alguns relats esmenten que la filosofia associada a Pitàgoras estava relacionada amb les matemàtiques i que els nombres eren importants, però es discuteix fins a quin punt, si és que realment, va contribuir a les matemàtiques o a la filosofia natural.
Pitàgoras va influir en Plató, els diàlegs del qual, especialment el seu Timeu, exhibeixen ensenyaments pitagòrics. Les idees pitagòriques sobre la perfecció matemàtica també van impactar l'art grec antic. Els seus ensenyaments van experimentar un important revifament al segle i aC entre els mig-platonistes, coincidint amb l'auge del neopitagorisme. Pitàgoras va continuar sent considerat un gran filòsof durant tota l'Edat Mitjana i la seva filosofia va tenir un gran impacte en científics com Copèrnic, Johannes Kepler i Isaac Newton. El simbolisme pitagòric es va utilitzar durant tot l'esoterisme modern europeu i els seus ensenyaments, tal com es mostra a Les Metamorfosis d'Ovidi, van influir en el moviment vegetarià modern.