Polarització electroquímica
From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena polarització electroquímica a la reducció de la força electromotriu d'una pila elèctrica a conseqüència de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituents, els elèctrodes i l'electròlit. La reducció de la tensió que apareix entre els borns equival a un augment de la resistència interna de l'element. Aquesta modificació és en part transitòria, ja que després d'interrompre la circulació del corrent, és normal que es recuperi, en part i espontàniament, la situació anterior després d'un cert temps, però a la llarga és acumulativa i acaba convertint la cel·la en inservible. Naturalment és un inconvenient, ja que priva d'utilitat els elements voltaics d'estructura senzilla, atès que el corrent que passa pel circuit extern disminueix contínuament, de vegades amb gran rapidesa. La major part de la història de la pila voltaica ha consistit en la lluita contra aquest fenomen o, cosa que és el mateix, la recerca d'una composició de les cel·les que subministri un voltatge com més constant millor.
Per a altres significats, vegeu «polarització». |