From Wikipedia, the free encyclopedia
El polipropilè o polipropilé[1] (PP) és un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propè. Pertany al grup de les poliolefines.[2]
Substància química | polímer, poliolefina i polímer de vinil |
---|---|
Nom curt | PP i ПП |
Descobridor o inventor | J. Paul Hogan |
Estructura química | |
Propietat | |
Densitat | 0,925 g/cm³ |
Punt de fusió | 145 °C |
Té gran resistència contra diversos solvents químics, alcalís i àcids.
Es fa servir en una àmplia varietat d'aplicacions[2] que inclouen tot tipus d'embalatges per aliments, teixits, pel·lícules transparents, equips de laboratori, components de caldereria química, mànegues i tubs. També s'utilitza en els implants de mama.
S'anomena homopolímer[3] al PP obtingut de la polimerització de propil pur. Segons la seva tacticitat, s'identifiquen tres tipus:
En afegir entre un 5 i un 30% d'etilè en la polimerització s'obté un copolímer[4] que posseeix major resistència a l'impacte que el PP homopolímer. Poden ser de dos tipus:
Quan el percentatge d'etilè supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un elastòmer, amb propietats molt diferents del PP convencional. Aquest producte se l'anomena cautxú etilè-propilè (EPR, de l'anglès Ethylene-Propylene Rubber).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.