Premonstratencs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Canonges Regulars Premonstratencs (o Premonstratesos) (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars. Els seus membres, coneguts com a premonstratencs, norbertins o canonges blancs, posposen a llurs noms les sigles O. Praem.
Escut de l'orde, amb els bàculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri | |
Tipus | Orde de canonges regulars, amb elements d'orde monàstic i mendicant |
---|---|
Nom oficial | Orde Premonstratès |
Nom oficial llatí | Ordo Praemonstratensis, o Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis |
Sigles | O.Praem. |
Altres noms | Canonges Regulars Premonstratencs, norbertins, Orde de Prémontré, Orde de Sant Norbert, canonges blancs, Orde Nou (de Sant Agustí), premonstratencs |
Hàbit | túnica i cogulla de llana, blanques, amb sobrepellís blanc de lli; faixa i birret blancs |
Lema | Ad omne opus bonum parati (Preparats per a qualsevol bona obra) |
Objectiu | Apostolat (predicació) i vida comunitària (treball i oració); donar testimoni de la Bona Nova |
Fundació | 1120 (professió dels membres: 25 de desembre de 1121), Prémontré per Sant Norbert de Xanten |
Aprovat per | Honori II, en 16 de febrer 1126 |
Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
Patrons | Sant Agustí d'Hipona, sant Norbert de Xanten |
Branques i reformes | És reforma dels canonges de Sant Agustí; branques: Canonesses (1120), Tercer Orde (1122) |
Primera fundació | Abadia de Prémontré (Picardia, França), 1120 |
Fundacions destacades | Santa María la Real (Aguilar de Campoo), Abadia de Lorsch (des de 1234), Strahov (Praga), Leffe (Bèlgica) |
Fundacions a terres de parla catalana | Vallclara de Montsant (1149-1151), Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (1166-1835), Mare de Déu de Bonrepòs (1205-24), Bellpuig d'Artà (Mallorca); en l'actualitat no n'hi ha |
Persones destacades | Gregori VIII, sants Hermann Joseph de Steinfeld i Joan d'Organyà, Johann Zahn, Jaume Caresmar i Alemany, Jaume Pasqual i Coromines, Werenfried van Straaten |
Lloc web | http://www.premontre.org |
Els norbertins fan vida en comú a abadies i priorats segons la Regla de Sant Agustí, a més d'activitat apostòlica fora del monestir, a la manera dels ordes mendicants. El fet que tingui una branca femenina i la manera de viure la regla agustiniana fa que sigui un orde molt proper als monàstics, diferent a la resta de congregacions de canonges regulars agustins. La disciplina monàstica consisteix principalment en la vida comunitària amb treball i pregària, diürna i nocturna i, a diferència dels altres ordes monàstics, amb una missió d'evangelització i predicació fora de la comunitat. Aquesta missió inspirarà més tard el carisma dels ordes mendicants.
Els premonstratencs són sacerdots que uneixen la vida contemplativa i el ministeri sacerdotal (litúrgia, ministeri parroquial, educació de la joventut, apostolat missioner...). L'hàbit és blanc, de llana, per la qual cosa van ser coneguts com a canonges blancs; consta de túnica, escapulari, cinyell, capa i caputxa.
A 31 de desembre de 2005, l'orde comptava amb 1.282 membres (944 sacerdots) en 86 cases: a la branca femenina pertanyien 106 germanes.[1]
Són presents a França, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Alemanya, Espanya, Itàlia, Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Romania, Estats Units, Canadà, Sud-àfrica, Zaire, Brasil, Xile, Perú, Índia i Austràlia.