Província del Panjab
From Wikipedia, the free encyclopedia
Panjab (també Punjab o Penjab) fou una província de l'Índia Britànica. Encara que fins al 1912 va incloure Delhi, la capital era Lahore.
Aquest article tracta sobre sobre la província britànica del Panjab. Si cerqueu la província pakistanesa del Panjab, vegeu «Panjab (Pakistan)». |
Localització | |||
---|---|---|---|
Colònia | Raj Britànic | ||
Dades històriques | |||
Anterior | |||
Creació | 1849 | ||
Dissolució | 1947 | ||
Següent | Província de la Frontera Nord-Occidental | ||
Estrictament el Panjab era el país regat pels rius Jhelum, Chenab, Ravi, Beas i Sutlej però la província britànica ocupava la regió de Sirhind entre el Sutlej i el Jumna cap al sud d'aquest riu, el doab de Sind-Sagar entre el Jhelum i l'Indus, i a l'oest d'aquest en dos territoris que formaven el districte de Dera Ghazi Khan i part del districte de Mianwali. La superfície incloent els estats natius era de 346.389 km² dels quals 94.618 km² corresponen als estats tributaris protegits sota control del govern del Panjab. La població el 1901 era de 24.754.737 habitants (dels quals 4.424.398 habitants als estats natius). Estava separat de Caixmir i de la Província de la Frontera del Nord-oest per les muntanyes de l'Himàlaia.