Pteridòfits
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta)[1] són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores. Com que els pteridòfits no produeixen ni flors ni llavors, de vegades se'ls denomina criptògames, el que significa que els seus mitjans de reproducció estan ocults.
Pteridophyta | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Divisió | Pteridophyta Schimp., 1879 |
Classes | |
Les falgueres (Polypodiopsida), les cues de cavall (Equisetopsida, sovint tractades com a falgueres) i els licopodis (Lycopodiopsida) són pteridòfits. Tanmateix, no formen un grup monofilètic perquè les falgueres i les cues de cavall estan més relacionades amb les plantes amb llavors (Spermatophyta) que amb els licopodis.
"Pteridophyta" ja no és un tàxon àmpliament acceptat, però el terme pteridòfit es manté en el llenguatge comú, igual que la pteridologia i els pteridòlegs com a ciència i el seus practicants, respectivament. Les falgueres i els licopodis comparteixen un cicle de vida i sovint són tractats o estudiats col·lectivament, per exemple per l'Associació Internacional de Pteridòlegs i el Grup de Filogènia de Pteridòfits.